Xat de Majuro (Illes Marshall)

L'Atol de Bikini (Bikini Atoll) és un dels llocs mes carregats d'història nuclear del segle XX. Entre 1946 i 1958, els Estats Units van realitzar 23 proves nuclears a l'Atol de Bikini (part de les Illes Marshall, llavors territori en fideïcomís de l'ONU administrat pels EUA). Els habitants de Bikini (les famílies marshalleses que vivien a l'atol) van ser traslladats per la força a un altre atol abans de les proves — amb la promesa que podrien tornar. La bomba mes famosa va ser la 'Castle Bravo' (1954) — l'explosió termonuclear mes gran realitzada pels EUA (15 megatons — 1.000 vegades mes potent que la d'Hiroshima), que va contaminar radicalment l'atol i els mars circumdants. Els habitants de Bikini mai van poder tornar — l'atol segueix sent radioactiu avui. El 2010, l'Atol de Bikini va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO com a 'Lloc Nuclear'.

De l'herència nuclear i la lluita per la justícia (els marshallesos porten dècades reclamant una compensació justa als EUA pels danys causats per les proves nuclears — el Compact of Free Association signat el 1986 incloïa una compensació de 150 milions de dòlars considerada molt insuficient), del canvi climàtic (com Tuvalu, les Illes Marshall estan en primera línia de la pujada del nivell del mar — Majuro, la capital, té àrees que ja s'inunden regularment en les marees altes de king tide, i la meitat del país és per sota de 2 metres sobre el nivell del mar), de la cultura marshallesa (la navegació tradicional dels marshallesos — els sticks charts o 'rebbelib', mapes de canya que representaven els corrents de l'oceà Pacífic, son una de les eines de navegació preeuropees mes sofisticades del món) i de la relació especial amb els EUA (els ciutadans marshallesos poden viure i treballar lliurement als EUA sense visat).

La comunitat marshallesa a Espanya és pràcticament inexistent estadísticament. La diàspora marshallesa (aprox. 80.000 persones en total) es concentra gairebé exclusivament als EUA — principalment a Hawaii, Arkansas i Oregon, aprofitant el lliure accés al mercat laboral americà que el Compact of Free Association els permet. A Europa la presència marshallesa és nul·la. La sala de les Illes Marshall al xat atrau principalment persones amb interès en la història nuclear del Pacífic, el canvi climàtic i els drets indígenes, els que coneixen la història de les proves nuclears de Bikini i els molt escassos investigadors i periodistes que cobreixen el Pacífic.