Xat de Tarawa (Kiribati)

Kiribati és el cas mes emblemàtic i urgent d'amenaça existencial per l'elevació del nivell del mar. L'arxipèlag està compost per 33 atolls coral·lins i illes dispersos en 3,5 milions de km² de l'Oceà Pacífic Central, amb una altitud màxima de 3 metres sobre el nivell del mar. Els impactes ja son visibles: intrusió d'aigua salada en els aqüífers d'aigua dolça, erosió de platges, inundacions costaneres cada cop mes freqüents i destrucció de cultius de taro. El president Anote Tong (2003-2016) va ser un dels líders mundials mes actius en denunciar el canvi climàtic i va buscar activament un acord amb Fiji per a la compra de terres on reallotjar la població quan les illes siguin inhabitables.

La Batalla de Tarawa (20-23 de novembre de 1943) va ser un dels combats mes sagnants i concentrats de la història de la infanteria de marina dels EUA al Teatre del Pacífic de la Segona Guerra Mundial. En només 76 hores de combat en una illa d'escassament 3 km², els marines nord-americans van patir 3.300 baixes al intentar desallotjar els 4.500 soldats japonesos fuertement atrincherats en l'atoll de Betio. La batalla va ser significativa perquè va ser una de les primeres en la que el Departament de Guerra nord-americà va permetre mostrar cadàvers de soldats americans als mitjans.

Kiribati és un dels països mes remots i aïllats del món. La seva economia depèn de la pesca (especialment tonyina del Pacífic), les llicències de pesca venudes a potències estrangeres com el Japó, la Xina i Corea, la copra (oli de coco), i els fons d'emigració. Molts kiribatians treballen com a mariners en vaixells de tot el món i envien remeses a les seves famílies. La vida en els atolls és comunitària i tradicional, amb un fort sistema de valors denominat 'te katei ni Kiribati' (el costum de Kiribati) que regula les relacions socials i la distribució de recursos.