Xat de Pilar (Paraguai)

Els Esteros de Ñeembucú són un dels ecosistemes de zones humides més extensos i importants de tota Amèrica del Sud, i constitueixen el paisatge natural més característic del departament de Ñeembucú, la capital del qual és Pilar. Els Esteros de Ñeembucú formen part del mateix sistema hidrològic que el Gran Pantanal (la zona humida més gran del món) i els Esteros del Iberà (la gran zona humida del nord-est argentí), essent els tres ecosistemes part de la mateixa gran conca hidrològica del Riu de la Plata. La biodiversitat dels Esteros de Ñeembucú és extraordinària: l'àrea alberga més de 300 espècies d'aus aquàtiques i terrestres, capibaras, anacondes i una rica fauna de peixos d'aigua dolça. Per als pilarenses a Espanya, els Esteros de Ñeembucú són la imatge arquetípica de la seva terra: la immensitat de l'horitzó sobre la zona humida, l'alba amb milers d'aus i el silenci absolut de la natura són els records que més enyoren.

El Departament de Ñeembucú, amb Pilar com a capital, és un dels departaments amb menor densitat de població del Paraguai però amb una economia ramadera de llarga tradició. Les condicions naturals del departament —les extenses planures inundables dels esteros, amb les seves pastures naturals riques en gramínies— han afavorit històricament la cria extensiva de bestiar boví, cavall i oví. Les estàncies ramaderes de Ñeembucú són algunes de les més tradicionals del Paraguai, amb peó rurals que mantenen una forma de vida que recorda al gaucho rioplatense. L'economia de Pilar es basa en el comerç local de serveis per a la població rural del departament i el comerç fronterer informal amb l'Argentina. La pesca artesanal al riu Paraguai i els seus afluents és una altra activitat econòmica important per a les comunitats riberenques de Ñeembucú.

Pilar és el punt més meridional del Paraguai continental, ubicat a la confluència del riu Paraguai amb el riu Pilcomayo, i la seva posició geogràfica extrema la converteix en la capital departamental paraguaiana més propera a l'Argentina. Aquesta proximitat geogràfica amb l'Argentina —i especialment amb la província de Corrientes— ha donat lloc a una influència cultural rioplatense i correntina molt marcada en la vida quotidiana, la música, la gastronomia i la parla dels pilarenses. El chamamé, el gènere musical més característic del nord-est argentí, és també àmpliament conegut i ballat a Ñeembucú. L'accent i el vocabulari dels pilarenses tenen influències de l'espanyol rioplatense que els distingeix de la parla d'Asunción. Per als pilarenses a Espanya, aquesta identitat fronterera els permet connectar tant amb els paraguaians com amb els argentins i els uruguaians de la comunitat llatinoamericana.