Xat de Port Louis (Maurici)

Maurici és un dels casos mes citats en economia del desenvolupament com a exemple de transició econòmica exitosa en un país petit sense recursos naturals. Quan es va independitzar de la Gran Bretanya el 1968, Maurici era un dels països mes pobres del món, amb una economia dependent quasi exclusivament de l'exportació de sucre de canya. En els cinquanta anys següents Maurici va transformar la seva economia en tres fases: 1) La industrialització tèxtil (1970-1980) — el govern va establir zones franques d'exportació industrial que van atreure inversió estrangera en manufactura tèxtil. 2) El turisme de luxe (1980-2000) — Maurici es va posicionar deliberadament en el segment de luxe del turisme. 3) Els serveis financers i tecnològics (2000-present) — Maurici es va convertir en un centre financer offshore i de serveis informàtics per a l'Àfrica i Àsia. Avui Maurici té el PIB per càpita mes alt de l'Àfrica.

El dodo (Raphus cucullatus) és la història mes famosa d'extinció d'espècie causada per l'ésser humà a l'era moderna, i va viure exclusivament a Maurici. Era un ocell incapaç de volar, d'uns 20 quilograms de pes, parent llunyà dels coloms (ordre Columbiformes) que havia evolucionat en l'aïllament de Maurici sense depredadors naturals durant milions d'anys — per això no va desenvolupar l'instint de fugida ni la capacitat de volar. Els primers europeus van arribar a Maurici el 1507 i van trobar una illa sense població humana amb una fauna completament ingènua davant dels depredadors. L'últim avistament fiable del dodo és de 1662, menys de 100 anys després de l'arribada europea. Les causes de l'extinció van ser múltiples: la caça directa, però sobretot els animals introduïts pels europeus (rates i ratolins en els vaixells, porcs i micos introduïts deliberadament) que van destruir els nius del dodo al terra.

Maurici és un dels països mes diversos ètnicament del món, i la seva multiculturalitat té un origen històric molt concret: l'illa estava deshabitada quan van arribar els europeus (1507), de manera que tota la població actual descendeix d'immigrants dels últims 5 segles. Les comunitats principals son: indio-mauricians (el grup majoritari — entre el 65-70% de la població — descendents de treballadors indis portats com a treballadors contractats pels britànics entre 1835 i 1910 per substituir els esclaus africans). Els creoles (entre el 25-30% — descendents dels esclaus africans portats per francesos i britànics). Els sino-mauricans (uns 3% — descendents d'emigrants xinesos del segle XIX i XX). I la comunitat franco-mauriciana (l'elit històrica, descendents dels colons francesos del segle XVIII). Les quatre comunitats conviuen en relativa harmonia i el crioll mauricià és la lingua franca que tots comparteixen.