Xat de Potosí

Potosí és una de les ciutats amb més càrrega histórica de l'Amèrica Llatina i té una connexió directa amb Espanya que poca gent sap. Fundada el 1545 als peus del Cerro Rico (un turó de color vermell que va resultar ser un dels jaciments de plata més grans del món), Potosí es va convertir en menys de 50 anys en una de les ciutats més grans del món — el 1650 tenia més de 160.000 habitants, comparable a Londres o París de l'època. La plata del Cerro Rico de Potosí va ser la font principal de riquesa de l'Imperi espanyol durant més de dos segles — s'estima que entre el 60% i el 80% del comerç mundial de plata durant els segles XVI i XVII va passar per Potosí. La frase 'vale un Potosí' (que significa quelcom de valor incalculable) ve directament de la riquesa llegendària d'aquesta ciutat.

Potosí avui és una ciutat de mida mitja (uns 250.000 habitants) que ha perdut gran part de la riquesa i l'esplendor del passat, però que conserva un patrimoni históric extraordinari que la converteix en un destí turístic important. El centre históric de Potosí va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1987. Els principals atractius: el Cerro Rico, que segueix sent explotat (ara de forma cooperativa pels miners locals) i que es pot visitar amb guia a les mines actives — una experiència molt impactant; la Casa Nacional de la Moneda (on es van encunyar les monedes de plata de l'Imperi espanyol — avui és un museu extraordinari); les nombroses esglésies colonials (Potosí té més de 30 esglésies del període colonial). Potosí és a 3.967 metres d'altitud — és una de les ciutats més altes del món.

Els potosins a Espanya son part de la comunitat boliviana, amb una presència especialment notable a Madrid, Barcelona i València. Els potosins tenen fama a Bolívia de ser treballadors, molt units i amb un sentit de l'humor especial — l'humor negre potosí, relacionat amb la duresa histórica de les mines, és recognoscible dins de Bolívia. Els potosins a Espanya mantenen la seva identitat a través de: la dansa (els potosins participen activament en les fraternitats de dansa boliviana a Espanya — el Tinku és una dansa d'origen potosí que es balla en el carnestoltes bolivià d'Espanya); la gastronomia potosina (el wallake, el brou de xai, el mondongo); i l'orgull per la história imperial de la seva ciutat. La connexió amb Espanya és históricament paradoxal: Potosí va finançar l'Imperi espanyol amb la seva plata, i ara els seus descendents treballen a Espanya.