Xat de Sucre

Bolívia té la particularitat única de tenir dues ciutats que es consideren capitals, el que la fa l'únic país del món amb dues capitals reconegudes de facto. Sucre és la capital constitucional de Bolívia — la Constitució del país estableix que Sucre és la capital de la República Boliviana, i és on té la seva seu el Tribunal Suprem de Justícia. La Paz, en canvi, és la seu del poder executiu (el govern) i del poder legislatiu (l'Assemblea Legislativa). Aquesta situació es va originar arran de la Guerra Federal de 1899, quan La Paz (ciutat de major pes econòmic i demogràfic) va arrabassar a Sucre el govern i el parlament, però per pressió dels sucrenses i dels chuquisaqueños, es va acordar que Sucre mantindria el Tribunal Suprem i el títol constitucional de capital.

Sucre és una de les joies de l'arquitectura colonial espanyola de l'Amèrica del Sud i va ser declarada Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO el 1991. El seu nom históric era 'La Plata' i també 'Charcas' o 'Chuquisaca', abans que el 1825 passés a dir-se Sucre en honor al mariscal veneçolà Antonio José de Sucre, el llibertat de Bolívia. El que fa especial Sucre: la seva arquitectura colonial blanca — tots els edificis del centre históric estan emblanquinats de blanc per decret municipal; la temperatura perfecta — a 2.810 metres, Sucre té un clima temperat tot l'any (entre 12 i 20 graus en promig); la Casa de la Llibertat (on es va signar l'acta d'independència de Bolívia el 6 d'agost de 1825); i la Universitat San Francisco Xavier (fundada el 1624 — una de les universitats més antigues d'Amèrica).

Els sucrenses a Espanya son part de la comunitat boliviana, amb una presència relativament discreta però amb un orgull identitari molt marcat — els sucrenses son coneguts a Bolívia per ser orgullosos de la seva ciutat, de la seva história i de la seva identitat chuquisaquenya. L'emigració de Sucre i del departament de Chuquisaca cap a Espanya va ser menys massiva que la de Cochabamba o Potosí, però hi ha comunitats actives a Madrid i Barcelona. Els sucrenses a Espanya es reconeixen per: l'orgull históric (Sucre va ser el centre polític i intel·lectual de l'època colonial); la gastronomia chuquisaquenya (l'ají de fideus, el mondongo sucrense, el punxó sucrense amb llet i canyella); i la dansa Pujllay, un festival sucrense declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.