Xat de Poza Rica (Mèxic)

El volador de Papantla (també conegut com a "Dansa del Volador") és una cerimònia ritual prehispànica dels totonacs que va ser declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO el 2009. La cerimònia: cinc homes escalen un tronc d'arbre de fins a 30-40 metres d'alçada. Al cim del tronc hi ha una petita plataforma giratòria. Un dels homes s'asseu a la plataforma i toca una flauta de canya i un tambor petit mentre gira — és el "caporal" o "cap". Els altres quatre homes s'envolten amb cordes a la cintura i als peus a la part superior del tronc i, simultàniament, es deixen caure cap enrere mentre el tronc gira — els quatre voladors giren al voltant del tronc 13 vegades cadascun (4 voladors x 13 voltes = 52 voltes, que correspon als 52 anys del cicle del calendari totonac). El significat: la dansa és una cerimònia de petició als déus del sol, la pluja i la fertilitat. La localització: Papantla és una ciutat a 40 km de Poza Rica — des de Poza Rica es pot anar fàcilment a Papantla i a la zona arqueològica d'El Tajín.

Del volador de Papantla i El Tajín (els referents culturals mes importants de la regió — els pozarriqueños a Espanya descriuen el volador als espanyols que no el coneixen i recomanen El Tajín com a destí turístic de primer nivell), del petroli (Poza Rica va ser, als anys 40-70 del segle XX, una de les ciutats mes pròsperes de Mèxic gràcies al petroli — els pozarriqueños majors tenen vius records de la ciutat en la seva època d'or), del son huastec (la regió nord de Veracruz, coneguda com la Huasteca, té una tradició musical molt potent — el son huastec, amb el seu violí, jarana i huapanguera, és diferent del son jarocho del sud; el huapango és la dansa mes popular de la Huasteca i es balla amb un zapateado característic) i de la gastronomia huasteca (els bocoles, el zacahuil — el tamal mes gran de Mèxic —, el tamal de rajas).

La comunitat de Poza Rica i la Huasteca veracruzana a Espanya és petita. Poza Rica va passar de ser una ciutat molt pròspera en els anys del boom petrolífer (anys 40-70) a una ciutat que ha enfrontat declivi econòmic amb la reducció de la producció petrolífera de PEMEX a la regió. Aquesta crisi econòmica ha generat emigració — tant cap a la Ciutat de Mèxic i l'Estat de Mèxic com cap als EUA. La Huasteca veracruzana en general té una emigració significativa cap als EUA, especialment cap al sud de Texas. Els pozarriqueños que arriben a Espanya porten amb ells: la tradició del son huastec (que alguns toquen o canten en reunions de mexicans a Espanya — el huapango és un dels gèneres musicals mexicans amb mes presència en les comunitats d'immigrants) i l'orgull pel patrimoni de la UNESCO del volador de Papantla.