Xat de Psicologia a Espanya

L'accés a la psicologia al sistema públic de salut espanyol és un dels temes més debatuts del sistema sanitari, i la situació és bastant més difícil que en altres països europeus. Espanya té només 6 psicòlegs clínics per cada 100.000 habitants al sistema públic, enfront d'una mitjana europea de 18 per 100.000 habitants — és a dir, Espanya té un terç de la cobertura psicològica pública que la mitjana europea. Això es tradueix en llistes d'espera de diversos mesos (en molts casos 4-8 mesos) per ser atès per un psicòleg al sistema públic. El procés habitual per accedir a la psicologia pública a Espanya és: primer cal acudir al metge de capçalera al centre de salut; el metge valora la situació i pot derivar al psiquiatre (metge especialista en salut mental que pot prescriure medicació) o al psicòleg clínic (que fa psicoteràpia, no pot prescriure). El problema és que molts metges d'atenció primària no tenen cultura de derivació al psicòleg clínic i deriven principalment al psiquiatre. El 2021, el Govern espanyol va posar en marxa el "Programa d'atenció a la conducta suïcida i als problemes de salut mental a l'atenció primària", que per primera vegada finançava psicòlegs clínics a l'atenció primària.

Davant les dificultats d'accés a la psicologia pública, moltes persones a Espanya opten pel psicòleg privat. El preu d'una sessió de psicòleg privat a Espanya varia bastant segons la ciutat i el perfil del professional: a ciutats grans com Madrid i Barcelona, el preu mitjà d'una sessió de 50 minuts oscil·la entre 50 i 80€; a ciutats mitjanes com València, Sevilla o Saragossa, la forquilla és de 35 a 50€. La teràpia en línia, impulsada per la pandèmia de 2020, ha democratitzat l'accés i reduït els preus: plataformes com Ifeel, Online Psicólogos, Blua de Sanitas i Tu Psicólogo Online ofereixen sessions des de 40€. Les assegurances mèdiques privades — Adeslas, Sanitas, Asisa, SegurCaixa — solen incloure psicòleg amb copagament de 15-25€ per sessió. La diferència entre psicòleg i psiquiatre a Espanya és important: el psiquiatre és un metge especialista que pot prescriure medicació; el psicòleg té el grau en Psicologia i la seva eina és la psicoteràpia, no pot prescriure medicació a Espanya.

La Síndrome d'Ulisses, també coneguda com "síndrome de l'immigrant amb estrès crònic i múltiple", és un concepte desenvolupat pel psiquiatre català Joseba Achotegui de l'Hospital Sant Pere Claver de Barcelona als anys 2000, i que ha tingut un important reconeixement internacional. Achotegui va descriure un quadre clínic específic que afecta els immigrants que viuen en situacions d'adversitat extrema — sense papers, sense feina, sense habitatge estable, sense xarxa de suport — i que es caracteritza per símptomes d'estrès crònic sever: tristesa, plor freqüent, sensació de soledat extrema, tensió i nerviosisme constants, irritabilitat, pensaments intrusius recurrents sobre el país d'origen, símptomes físics com mal de cap, mal d'esquena i cansament crònic. Tot i que la Síndrome d'Ulisses va ser descrita inicialment pensant en immigrants en situació irregular, el dol migratori afecta també els immigrants llatinoamericans a Espanya en situació regular. Els recursos de salut mental gratuïts o de baix cost disponibles a Espanya inclouen: el Telèfon de l'Esperança (717 003 717), disponible les 24 hores; el Telèfon contra el suïcidi (024), disponible les 24 hores amb atenció en crisi; la Línia d'Atenció Psicològica del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC).