Xat de Riga (Letònia)

Estònia, Letònia i Lituània son tres nacions petites (2-3 milions d'habitants cadascuna) amb una història extraordinàriament turbulenta: ocupades per l'Imperi Rus des del segle XVIII, van tenir un breu període d'independència (1918-1940), van ser ocupades per la URSS (1940), després per l'Alemanya Nazi (1941-1944) i de nou per la URSS fins a 1991 — quan van recuperar la independència amb la caiguda de la Unió Soviètica. La 'Cançó de la Independència' de 1988-1991 — quan 2 milions de persones van formar una cadena humana de 675 km a través dels tres països (la Via Bàltica) per demanar la independència — és un dels episodis mes emocionants de la història europea del segle XX.

De Riga i el seu centre històric (patrimoni UNESCO — la major concentració d'arquitectura Art Nouveau del món, amb 800 edificis modernistes de principis del segle XX que defineixen el caràcter visual de la ciutat), del cant coral com a identitat nacional letona (el Festival Nacional de Cançons i Danses de Letònia, amb 30.000 participants en el cor, és l'esdeveniment cultural mes important del país i està reconegut per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat), de la situació geopolítica dels països bàltics (la seva frontera amb Rússia i l'ansietat de seguretat davant la guerra a Ucraïna) i de la comunitat letona a Espanya.

La comunitat letona a Espanya s'estima entre 20.000-30.000 persones — una de les mes nombroses dels països bàltics a la Península Ibèrica. La majoria van arribar després de l'adhesió de Letònia a la UE el 2004, que va obrir la lliure circulació laboral. Molts treballen en hostaleria, turisme, construcció i el sector sanitari (hi ha infermeres i metges letons en diversos sistemes sanitaris regionals d'Espanya). El 40% dels letons parlen rus com a segona llengua (herència soviètica) i molts prefereixen el castellà com a alternativa europea occidental.