Xat de Vílnius (Lituània)

El bàsquet és literalment la segona religió nacional de Lituània — el país té un dels millors equips nacionals de bàsquet del món per la seva mida (2,8 milions d'habitants), amb tres medalles de bronze als Jocs Olímpics (1992, 1996, 2000) i un palmarès en competicions europees impressionant. La història del bàsquet lituà és inseparable de la independència: als Jocs de Barcelona 1992, el recen independent equip lituà va arribar al podi amb la famosa samarreta dels Grateful Dead — el grup americà de rock va finançar els uniformes de l'equip. Arvydas Sabonis i Domantas Sabonis (fill d'Arvydas, que juga a l'NBA) son els noms mes coneguts. El Žalgiris de Kaunas és un dels clubs mes importants de l'Euroliga.

Del centre històric de Vílnius (el conjunt barroc mes important del nord d'Europa — Vílnius va ser una de les grans ciutats de l'Imperi dels Jagelons i de la Unió Polonès-Lituana als segles XV-XVIII), de la història jueva de Vílnius (va ser anomenada la 'Jerusalem de Lituània' per la seva importància en la cultura jueva askenazí — abans de la Segona Guerra Mundial tenia 100.000 jueus, el 40% de la població — l'Holocaust va destruir quasi completament aquella comunitat), del bàsquet, de la comunitat lituana a Espanya (una de les mes grans dels països bàltics — entre 30.000-50.000 persones) i de la gastronomia lituana (les cepelinai — una mena de croqueta gegant de patata — com a plat nacional).

Sí, el lituà té una importància extraordinaria en la lingüística històrica. És la llengua indoeuropea viva mes antiga i conservadora que existeix — ha mantingut trets gramaticals del proto-indoeuropeu (la llengua ancestral de la qual deriven el castellà, l'anglès, el rus, el grec, el persa i el sànscrit) que altres llengues han perdut fa milers d'anys. És famosa la frase del lingüista August Schleicher: 'Envieu-me un camperol lituà i us reconstruiré el proto-indoeuropeu'.