Xat de Salta (Argentina)

Salta és coneguda com 'Salta la Linda' (Salta la Bella) pel seu extraordinari patrimoni colonial hispanoamericà, els seus paisatges andins d'enorme bellesa i la qualitat de vida de la seva capital. La ciutat de Salta és una de les ciutats colonials millor conservades d'Argentina — la Plaça 9 de Juliol amb el Cabildo, la Catedral Basílica de Salta, el Convent Sant Bernat i el Museu d'Art Ètnic Americà Pajcha formen un dels conjunts colonials més complets del país. Salta capital es troba a 1.187 metres sobre el nivell del mar, al Valle de Lerma, envoltada de muntanyes dels pre-Andes. La província de Salta és extraordinàriament diversa: la Puna saltenya (4.000-5.000 metres d'altitud) amb els seus salarets, flamencs rosats i pobles remots; la Selva de Yungas (amb jaguars, tapirs i tucans); i les Valls Calchaquies (on es produeix el vi Torrontés, el més emblemàtic de Salta), incloent Cafayate, el poble vitivinícola més famós del NOA, i Cachi, un dels pobles més bells d'Argentina.

La gastronomia de Salta és una de les més riques i originals d'Argentina, amb arrels en les tradicions precolombines andines, la cuina espanyola colonial i la influència de les valls i la puna. Els plats més representatius: el locro saltenyo (guisat de blat de moro blanc, mongetes, carn de porc, xoriço i mondongo — el locro del NOA és més especiat i contundent que el de la resta del país); les empanades saltenyes (similars a les tucumanes però amb algunes diferències — les de Salta solen tenir pebre i ceba en majors proporcions; el debat sobre si les millors empanades son de Tucumán o de Salta és un dels més acalorats del folklore gastronòmic argentí); el tamale saltenyo (massa de blat de moro farcida de carn guisada, embolcallada en fulla de blat de moro — herència directa de la cuina precolombina andina); i el vi Torrontés de Cafayate (un vi blanc aromàtic amb notes florals úniques, produït a les altures de les Valls Calchaquies a més de 1.700 metres — és el vi més característic d'Argentina després del Malbec). Les penyes folklòriques de Salta (trobades musicals en locals on es toca música criolla, zamba, chacarera i vidala en viu) son l'expressió cultural més genuïna de la ciutat.

Els saltenys a Espanya son una comunitat relativament petita dins del col·lectiu argentí, però molt unida i amb una identitat regional molt forta. L'emigració de Salta cap a Espanya va ser significativa a la crisi de 2001-2002 i ha tingut onades posteriors. Els saltenys a Espanya conserven amb especial cura algunes de les seves tradicions: la gastronomia (les empanades i el locro saltenyo preparats a casa per a les trobades de la comunitat son rituals d'identitat molt arrelats), la música folklòrica (la zamba i la chacarera saltenyes son gèneres musicals molt arrelats entre els saltenys a l'exterior — no és estrany trobar penyes folklòriques organitzades per argentins del NOA a Barcelona, Madrid o València), i les festes religioses (el Senyor i la Verge del Miracle, patrons de Salta, son recordats amb devoció pels saltenys a Espanya).