Xat de Santa Marta (Colòmbia)

Santa Marta és la capital del departament del Magdalena i la ciutat més antiga que segueix habitada en el territori colombià — va ser fundada pels conquistadors espanyols el 29 de juliol de 1525, convertint-se en la primera ciutat permanent espanyola en el continent sud-americà. Amb gairebé 500 anys d'història ininterrompuda, Santa Marta és un dels enclavaments històrics més importants de Colòmbia i de Sud-amèrica. La ciutat va viure moments crucials de la història colombiana i americana: va ser el lloc on va morir Simón Bolívar el 17 de desembre de 1830, a la Quinta de San Pedro Alejandrino (avui museu-santuari), exhausto i decebut per les guerres i el fracàs del seu projecte de Gran Colòmbia. Santa Marta és també l'única ciutat de Colòmbia amb accés directe a la Sierra Nevada de Santa Marta — el sistema muntanyós costaner més alt del món (el Pic Cristóbal Colón arriba als 5.775 metres, el punt més alt de Colòmbia), que s'eleva directament des de les costes del Carib. La Sierra Nevada és la llar dels pobles indígenes Arhuacos, Kogui, Wiwa i Kankuamo, coneguts col·lectivament com els 'germans majors'. El Parc Nacional Natural Tayrona, a només 34 quilòmetres de Santa Marta, és un dels parcs nacionals més visitats de Colòmbia — amb les seves platges paradisíaques entre la selva i el mar, és considerat un dels parcs més bells del món.

La gastronomia de Santa Marta i del Magdalena és una cuina caribeny amb arrels indígenes tayrones i africanes, amb el mar i el riu com a eixos principals. Els plats més representatius: el sancocho de peix de mar (sopa de peix fresc del Carib — pagell, sarda, mero — amb yuca, nyam, plàtan verd i herbes; és el plat dominical per excel·lència a les costes del Magdalena, cuinat en llenya en cassoles de fang); l'arròs amb coco (arròs cuit amb llet de coco fresca i sucre morè — la preparació més emblemàtica de la cuina caribeny colombiana, present a totes les taules de Santa Marta; acompanya el peix fregit i qualsevol plat principal); el suero costeny (crema àcida de llet de vaca que és el condiment indispensable de la cuina del Carib colombià — es posa sobre l'arròs, el bollo de blat de moro i les carns); el bollo de mazorca (massa de blat de moro verd embolicada en fulles de panolla i cuita al vapor — snack i esmorzar costeny per excel·lència); i el pagell fregit (el pagell vermell fregit sencer a la planxa o en oli calent, amb arròs amb coco, patacones i amanida — el plat de platja més típic de Santa Marta i El Rodadero). Quant a la cumbia: Santa Marta i la Costa Carib colombiana son el lloc d'origen de la cumbia — el gènere musical que va sorgir de la fusió de ritmes indígenes, africans i espanyols als ports caribenys del segle XIX i que avui és el ritme més exportat de Colòmbia a nivell mundial.

Els samarios a Espanya son part de l'àmplia comunitat colombiana, tot i que Santa Marta, per la seva mida i economia relativa, aporta una proporció menor que les grans ciutats colombianes com Bogotà, Medellín o Cali. La comunitat samaria a Espanya té una identitat molt marcada per el Carib — els samarios son persones del Carib colombià, amb el seu accent costeny, la seva cultura carnavalera i la seva manera de ser oberta i alegre que contrasta amb el temperament més seriós dels bogotans o els paisas. El Parc Nacional Tayrona és la joia de la corona del turisme colombià a Espanya — quan els espanyols pregunten als colombians pels millors llocs per visitar a Colòmbia, el Tayrona és invariablement un dels primers noms que apareix, i els samarios s'enorgulleixen de tenir aquella meravella natural a les portes de la seva ciutat. La cumbia és una referència cultural que tots els colombians comparteixen però que els samarios reivindiquen amb especial orgull: els orígens de la cumbia a les costes del Magdalena i el Carib son part de la identitat costeny que els samarios porten amb ells a Espanya. El carnaval samari i les festes del Mar de Santa Marta (juliol) son esdeveniments que els samarios segueixen des d'Espanya amb nostàlgia.