Xat de Bucaramanga

Bucaramanga, capital del departament de Santander, rep el sobrenom de 'Ciutat Bonita' o 'Ciutat dels Parcs' per la gran quantitat de parcs i zones verdes — es calcula que té un dels majors índexs d'espai verd per habitant de Colòmbia. També se l'anomena 'Ciutat dels Guapos' per la barreja de sang europea, indígena i àrab que ha donat a la regió de Santander una població coneguda pel seu atractiu físic. És la cinquena ciutat més gran de Colòmbia i un important centre industrial i comercial del nordorient colombià. El caràcter santandereà és famós a Colòmbia per ser directe, treballador, orgullós i amb un sentit de l'humor particular.

La gastronomia de Bucaramanga i la regió de Santander és una de les més peculiars i distintes de Colòmbia. Els plats més representatius: el miquero fregit (les formigues culonas, les reines de les formigues arrieran que es capturen en època de pluja i es torren amb sal — és el piscolabis i el manjar més famós de Santander, que sorprèn i fascina a parts iguals); el mute santandereà (una sopa espessa i contundent de blat de moro, blat, patata, menuts de vaca i cigrons — el plat de cullera més representatiu de la regió); la carn oreada (carn de vaca curada al sol i al vent amb sal i espècies); el cabrit (molt popular a la regió); i les arepas de blat de moro pelat.

La comunitat bumanguesa a Espanya és part de la diàspora colombiana més àmplia. Els santandereanos (que és com es coneix regionalment els originaris de Santander, el departament de Bucaramanga) tenen fama a Espanya de ser treballadors, directes i molt orgullosos de la seva regió. Es troben principalment a Madrid i Barcelona, amb presència també a València, Bilbao i altres ciutats industrials. La diàspora santandereana manté la seva identitat a través de la música colombiana, de la gastronomia regional i del seguiment apassionat a l'Atlètico Bucaramanga, l'equip de futbol de la ciutat.