Xat de Pereira (Colòmbia)

Pereira és la capital del departament de Risaralda i la ciutat més important de l'Eix Cafeter (o Triangle del Cafè), la regió colombiana formada pels departaments de Caldas, Risaralda i Quindío que és el cor històric del cultiu del cafè a Colòmbia. L'Eix Cafeter va ser declarat Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO el 2011 sota el nom 'Paisatge Cultural Cafeter', i Pereira és la seva ciutat central. Pereira és coneguda com 'la Ciutat Cívica' per l'esperit emprenedor i cívic dels seus habitants — els pereiranos tenen fama a Colòmbia de ser treballadors, comerciants actius i molt orgullosos de la seva ciutat. L'estàtua del Bolívar Nu (o Bolívar a cavall, sense pantalons), obra de l'escultor Rodrigo Arenas Betancourt inaugurada el 1963 a la Plaça de Bolívar de Pereira, és el símbol més icònic i polèmic de la ciutat — representa Simón Bolívar nu a cavall, en una postura que la ciutat va convertir en senyal d'identitat i en un dels monuments més fotografiats de Colòmbia. Pereira també és famosa per les seves aigües termals — els Termals de Santa Rosa de Cabal (a pocs quilòmetres de la ciutat) son un dels balnearis termals més visitats de Colòmbia.

La gastronomia de Pereira i de l'Eix Cafeter és una de les cuines regionals més delicioses i recognoscibles de Colòmbia, amb plats d'origen pagès i cafeter que reflecteixen la cultura del camp colombià. Els plats més representatius: la bandeja paisa (el plat més famós de la regió — és una safata enorme amb arròs blanc, mongetes vermelles amb peu de porc, chicharrón, carn mòlta o rostida, chorizo, morcilla, ou fregit, tàjades de plàtan madur i alvocat; és el plat del treballador cafeter per excel·lència i un dels plats colombians més coneguts internacionalment); les mongetes risaraldenses (les mongetes de l'Eix Cafeter es preparen amb hogao [sofregit de tomàquet i ceba], peu i costella de porc, chicharrón i coriandre; son més espesses i saboroses que les mongetes de la resta del país); el sancocho de gallina (sopa de gallina criolla amb patata, yuca, plàtan verd i herbes aromàtiques — és el plat central dels diumenges en família a l'Eix Cafeter); les arepas de l'Eix Cafeter (les arepas de la regió son més petites i primes que les del Carib colombià, i es mengen amb mantequilla, hogao o formatge); i el cafè de l'Eix Cafeter (el cafè especial colombià de Risaralda és un producte de qualitat mundial que s'exporta a Europa i Àsia).

Els pereiranos i risaraldenses a Espanya son part de la nombrosa comunitat colombiana al país — s'estima que hi ha entre 300.000 i 400.000 colombians a Espanya. L'Eix Cafeter i específicament Risaralda i Pereira tenen una de les taxes d'emigració més altes de Colòmbia — és una de les regions del país amb major percentatge de la seva població vivint a l'exterior, especialment a Espanya, els Estats Units i l'Equador. L'emigració de pereiranos a Espanya va començar a finals dels anys 90 i es va accelerar als anys 2000 — molts pereiranos es van instal·lar a ciutats espanyoles com Madrid, Barcelona, València i Bilbao. Els pereiranos a Espanya porten amb ells l'orgull de ser 'cafeters' — el cafè de Colòmbia és el producte colombià més reconegut a Espanya i al món, i els pereiranos tenen un sentit especial d'identitat lligada a aquell producte. L'estàtua del Bolívar Nu és una referència constant en les converses dels pereiranos a Espanya — és una imatge que els identifica i que solen compartir amb orgull amb els espanyols. El retorn als Termals de Santa Rosa de Cabal és un dels plans que més anyoren els pereiranos a Espanya quan pensen a tornar a la seva terra.