Xat de Vancouver (Canadà)

La comunitat llatinoamericana a Vancouver i el Lower Mainland (l'àrea metropolitana de Vancouver, que inclou Burnaby, Surrey, Richmond i altres ciutats) és d'unes 80.000-100.000 persones, amb comunitats significatives de mexicans, colombians, peruans, xilens i salvadorenys. Vancouver ha estat un destí atractiu per als immigrants llatinoamericans per diverses raons: el clima — és el punt mes càlid del Canadà a l'hivern, amb temperatures rarament sota zero a la ciutat; el mercat laboral (construcció, turisme, hostaleria, tecnologia); i la qualitat de vida.

Del preu de l'habitatge (Vancouver té un dels mercats immobiliaris mes cars del món — un habitatge mitjà costa mes d'1.2 milions de dòlars canadencs, impulsat per la inversió immobiliària xinesa dels anys 2000-2020), de la natura i l'estil de vida outdoor (esquí a Whistler — a només 2 hores de la ciutat — senderisme als North Shore Mountains, caiac al Pacífic, whale watching), de les comunitats d'immigrants (Vancouver és una ciutat d'immigració massiva — mes del 50% dels residents van néixer fora del Canadà) i del marisc del Pacífic (salmó del Pacífic, cranc dungeness, halibut).

Vancouver és una ciutat amb un altíssim grau de tolerància i diversitat cultural — és comú trobar persones de tots els orígens i no hi ha estigma per parlar castellà o un altre idioma. La barrera principal és el preu de l'habitatge (que fa molt difícil establir-se a llarg termini per a molts immigrants), l'hivern de pluges (Vancouver té entre 160-170 dies de pluja a l'any — és el punt mes plujós del Canadà) i la distància cultural amb la societat canadenca (els canadencs son molt amables però no necessàriament oberts a amistats profundes — és el fenomen conegut com a 'Vancouver Freeze').