Xat de Villarrica (Paraguai)

El Ykua Bolaños és una de les fonts naturals d'aigua més famoses i venerades del Paraguai, i la seva història està indissolublement lligada a la identitat, l'orgull i la memòria col·lectiva de Villarrica, la capital del Departament de Guairá. En guaraní, "ykua" significa "pou" o "font d'aigua", i el Ykua Bolaños és una antiga font natural ubicada al centre històric de Villarrica que durant segles va proveir d'aigua potable als habitants de la ciutat. Segons la tradició oral local, l'aigua del Ykua Bolaños tenia propietats especials, i qui en begués estava destinat a retornar sempre a Villarrica, perquè l'aigua de la font sagrada marca el bevedor amb un llaç invisible que l'unirà per sempre a la seva ciutat natal. Per als villarriqueños a Espanya, el Ykua Bolaños és molt més que una font: és el símbol de la seva terra i el punt de referència que els identifica com a oriünds de Villarrica davant qualsevol paraguaià que coneguin a Espanya.

Villarrica i la seva regió circumdant són conegudes com la "capital de la maduixa" del Paraguai, i la producció de maduixes és un dels cultius que més orgullosament identifiquen els guaireños davant la resta de paraguaians. El Departament de Guairá, amb el seu clima subtropical moderat per l'altitud de la Serra de Caaguazú i els seus sòls ben drenats, ofereix condicions excepcionalment favorables per al cultiu de la maduixa: les temperatures són més fresques que a la resta del Paraguai tropical, les pluges són abundants i el sòl és ric en matèria orgànica. La temporada de maduixes a Villarrica (aproximadament de maig a agost) converteix la ciutat en una destinació gastronòmica i turística, amb la Fira de la Maduixa —un dels esdeveniments gastronòmics més populars de l'interior del Paraguai. Per als villarriqueños a Espanya, la temporada de maduixes als mercats espanyols desperta una nostàlgia especial: "aquestes maduixes són bones, però no tenen el sabor de les frutillas de Villarrica", solen dir.

El ñandutí és un dels elements més distintius i bells de l'artesania paraguaiana, i el seu nom en guaraní significa literalment "teranyina" —una descripció perfecta d'aquest punter circular de fils blancs o de colors que imita l'estructura geomètrica d'una teranyina amb els seus radis i anells concèntrics. El ñandutí és una tècnica de punter de coixí introduïda al Paraguai pels missioners jesuïtes o pels colonitzadors espanyols procedents de les Illes Canàries, que els artesans paraguaians van adoptar i transformar afegint motius i formes pròpies de la cultura guaraní. L'elaboració d'una peça de ñandutí pot dur dies o setmanes de treball meticulós. La tradició del ñandutí és present a la regió del Guairá, on diverses comunitats artesanes han mantingut viva aquesta delicada tècnica tèxtil al llarg de generacions. Per als villarriqueños a Espanya, el ñandutí que porten a les seves llars és molt més que un objecte decoratiu: és un testimoni tangible de la mestria artesana de la seva terra.