Xat de Villavicencio (Colòmbia)

Villavicencio és la capital del departament del Meta i la ciutat més gran dels Llanos Orientals de Colòmbia, amb una població d'uns 550.000 habitants. Se la coneix com la "Porta al Pla" perquè és el primer gran centre urbà que es troba en creuar la Serralada Oriental des de Bogotà — a tan sols uns 86 quilòmetres de la capital colombiana per carretera, però en un món completament diferent: de les fredes muntanyes andines es baixa abruptament a una immensa plana tropical que s'estén fins a Veneçuela i el riu Orinoco. Els Llanos Orientals — el Llano, com l'anomenen els colombians — son una de les ecoregions més extenses i impressionants de Sud-amèrica: una sabana tropical que cobreix aproximadament el 28% del territori colombià i que es caracteritza pel seu paisatge d'horitzons infinits, rius cabalosos, palmeres moriche, agrons blancs, chigüiros (els rosegadors més grans del món), anacondes i caimans de l'Orinoco. El joropo és la música i el ball més representatiu dels Llanos i una de les expressions culturals més importants de Colòmbia — va ser declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. El joropo llanero es toca amb arpa llanera, cuatro (guitarra de quatre cordes), maraques i bandola.

La cultura llanera és una de les identitats regionals més potents i orgulloses de Colòmbia — el llanero és el cowboy dels tròpics, el genet de sabana, l'home o dona de terra calenta que viu en comunió amb el bestiar, el cavall, el riu i la plana infinita. El joropo és l'ànima musical d'aquella cultura: nascut de la barreja de la música espanyola (l'arpa, les copes) amb les tradicions africanes (el ritme, el zapateo) i els sabers indígenes de la plana, el joropo és una música d'una complexitat rítmica extraordinària. El coleo és l'esport llanero per excel·lència — una disciplina a cavall en la qual el genet ha de tombar un toro agafant-lo per la cua mentre corre al galop; el coleo llanero va ser declarat Patrimoni Cultural Immaterial de Colòmbia el 2016. Els Llanos son extraordinaris per la seva gastronomia: el mamona (vedella llanera rostida lentament a la brasa durant hores), les hayacas llaneres i la cachama (un peix de l'Orinoco molt saborós). La indústria petroliera és fonamental al departament del Meta — els jaciments de la regió han convertit Villavicencio en un dels centres energètics més importants de Colòmbia.

Els villavicencs i llaneros colombians a Espanya son part de la gran comunitat colombiana al país, que supera les 300.000 persones. Els colombians del Meta i els Llanos Orientals a Espanya tenen un perfil molt concret: son en molts casos persones amb experiència en el sector agropecuari (ramaderia, agricultura de palma d'oli), en la indústria petroliera, o en el sector serveis d'una ciutat en ràpid creixement. Villavicencio és una de les ciutats colombianes que més ha crescut en les últimes dècades — el boom petrolier, el desenvolupament agropecuari del Meta i la proximitat a Bogotà han convertit la ciutat en un centre regional important. El joropo és l'element cultural més reconeixible dels llaneros colombians a Espanya — els festivals de música colombiana a Madrid i Barcelona sovint inclouen grups de joropo, i els llaneros es distingeixen pel seu orgull de la cultura del pla.