Xat de Camagüey (Cuba)

El Centre Històric de Camagüey va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2008, sent l'única ciutat cubana, a més de l'Havana Vella, que ostenta aquesta distinció. Camagüey és una ciutat absolutament única a Cuba i a Amèrica: té una trama urbana irregular i laberíntica que no segueix el patró de tauler espanyol habitual en les ciutats colonials llatinoamericanes. Aquesta trama irregular va ser dissenyada intencionalment pels seus fundadors per dificultar els atacs de pirates: la ciutat va ser saquejada múltiples vegades per corsaris com Henry Morgan (1668), la qual cosa va portar els colons a construir un laberint urbà que confongués els invasors. Els tinajons són el símbol més emblemàtic de Camagüey: grans gerres de fang cuit, amb forma de pera invertida i una capacitat d'entre 1.000 i 2.500 litres, que s'usaven per recollir l'aigua de pluja i emmagatzemar-la per al consum domèstic. La llegenda diu que qui beu aigua d'un tinajó camagüeyà queda enamorat de la ciutat i mai pot marxar.

Ignacio Agramonte Loynaz (Camagüey, 1841 – Jimaguayú, 1873) és el gran heroi cubà de la Guerra dels Deu Anys (1868-1878) i el símbol absolut de la identitat camagüeyana: advocat, terratinent i militar que va abandonar-ho tot —la seva família, la seva fortuna, la seva carrera— per unir-se a la lluita per la independència de Cuba del domini espanyol. El seu acte més famós és el Rescat de Sanguily (1871): Agramonte al comandament de 35 genets va atacar un comboi espanyol de 120 soldats per rescatar el seu amic i oficial Manuel Sanguily, capturat i a punt de ser executat, en una operació de cavalleria considerada una de les més brillants de la història militar llatinoamericana. Agramonte va morir en combat l'11 de maig de 1873, als 31 anys, al camp de Jimaguayú, i el seu cos va ser cremat pels espanyols per evitar que la seva tomba es convertís en santuari.

El Ballet de Camagüey és un dels més importants de Cuba i d'Amèrica Llatina: fundat el 1967 sota la direcció artística de Fernando Alonso i Ramona de Sáa, es va convertir ràpidament en la segona companyia de ballet més important de Cuba. La ciutat de Camagüey té una vocació artística molt marcada: a més del ballet, té una important tradició teatral i plàstica, amb el Teatre Principal (inaugurat el 1850) com un dels teatres més antics i bells de Cuba. El Festival Internacional de Ballet de Camagüey, que se celebra cada dos anys, atrau companyies de tot el món i és un dels festivals de dansa més importants d'Amèrica Llatina. A Espanya, els cubans de Camagüey són reconeguts pel seu accent particular, el seu amor per l'art i la cultura, i una hospitalitat camagüeyana que és proverbial a tota Cuba.