Xat de Santiago de Cuba

Santiago de Cuba, amb els seus 430.000 habitants (àrea metropolitana), és la segona ciutat de Cuba i la més oriental de l'illa, i el seu paper en la història cubana és absolutament central: va ser la "bressol de la Revolució" perquè va ser allà on el 26 de juliol de 1953 Fidel Castro va liderar l'assalt al Quarter Moncada, el segon en importància militar de Cuba, en un atac que va fracassar militarment però que va encendre l'espurna de la insurrecció que culminaria en el triomf revolucionari de gener de 1959. El quarter es conserva avui convertit en museu (el Museu 26 de Juliol) i és el monument més visitat de la ciutat. Santiago va ser també la ciutat on Fidel Castro va donar el seu últim discurs l'1 de gener de 1959, proclamant el triomf de la Revolució des del balcó de l'Ajuntament. La ciutat té una història colonial rica i conflictiva: va ser la capital de Cuba durant gairebé dos segles, fundada el 1514 per Diego Velázquez de Cuéllar com la primera capital de l'illa.

Santiago de Cuba és, sense cap dubte, la capital musical del Carib i una de les ciutats musicalment més riques del món. El Son cubà va néixer a les muntanyes orientals i als barris populars de Santiago a finals del segle XIX com a fusió de les tradicions musicals africanes (portades pels esclaus) amb la guitarra espanyola i el cant en espanyol. És la música que dona origen a tota la música popular llatinoamericana del segle XX: el Mambo, la Salsa, el Cha-cha-chà, la Cumbia colombiana i el Merengue dominicà tenen tots arrels en el Son cubà. La Trova Tradicional Cubana també va néixer a Santiago. El Carnaval de Santiago de Cuba, que se celebra cada any al juliol, és el més antic i autèntic del Carib: les seves comparses, els seus tambors batà i les seves congues porten la empremta de la cultura africana que a Santiago s'ha conservat de manera especialment vívida.

Santiago de Cuba és una ciutat de caràcter inconfusible: més africana, més calorosa, més musical i més rebel que L'Havana. La capital de l'Orient cubà té una identitat pròpia molt marcada que els seus habitants porten amb orgull: ser santiaguero significa pertànyer a la ciutat que va fer la revolució, a la ciutat que balla el Son més autèntic, a la ciutat on el Carnaval és una religió. El clima de Santiago és notablement més tropical i calorós que el de L'Havana: situada a la base de la Serra Maestra i envoltada de muntanyes que bloquegen els vents alisis, la ciutat té un microclima extremadament calorós i humit. A Espanya, els cubans de Santiago són reconeguts pel seu accent més marcat i la seva presència musical: molts músics cubans a Espanya són originaris de Santiago o de l'Orient cubà, i porten als bars, restaurants i esdeveniments culturals el Son, la Salsa i la Timba amb una autenticitat que els distingeix fins i tot dins de la comunitat cubana.