Xat de L'Havana

L'Havana és una de les ciutats més fascinants i més tristament deteriorades d'Amèrica Llatina — un museu a l'aire lliure del segle XX paralitzat per la història. El Centre Històric de L'Havana (la Habana Vieja) va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1982: un conjunt de carrers colonials del segle XVI-XIX amb la Plaça de les Armes, la Plaça Vella, la Catedral, el Capitoli i desenes d'edificis colonials que en molts casos mostren el pas del temps de forma dramàtica. El Malecón — el passeig marítim de 8 km que voreja la mar Carib — és l'espai públic més simbòlic de L'Havana i un dels més recognoscibles del món: els habaneros s'hi assenten al capvespre, els músics toquen, els pescadors pesquen i els enamorats es besen amb el fons de la mar.

La música cubana és una de les grans aportacions d'Amèrica Llatina a la cultura mundial — un crisol de ritmes afrocubans, tradició espanyola i jazz nord-americà que ha generat gèneres únics que influeixen en la música popular de tot el món. Els gèneres més importants: el son cubà (la base de tot — el ritme que va fusionar la guitarra espanyola amb la percussió africana, origen de la salsa); la salsa (el gènere que va néixer a Nova York als anys 60-70 entre la comunitat llatina, però amb arrels profundes en el son cubà); el mambo (que va conquistar els salons de ball de Nova York als anys 40-50 amb Dámaso Pérez Prado); el cha-cha-chá; el bolero cubà; el jazz cubà (amb Arturo Sandoval i Irakere) i la trova cubana (la música poètica de Pablo Milanés i Silvio Rodríguez). El Buena Vista Social Club és el millor ambaixador de la música cubana en el món occidental modern.

La comunitat cubana a Espanya té una història particular i diverses onades migratòries amb perfils molt distints. Hi ha aproximadament 100.000-130.000 cubans censats a Espanya (amb molts més amb doble nacionalitat espanyola). Les principals onades: la primera va ser d'exiliats polítics (especialment després de la revolució de 1959 — molts cubans de classe mitjana i alta van abandonar Cuba cap a Miami, Espanya i Mèxic); les onades més recents son principalment econòmiques (especialment des de la crisi dels 'anys especials' dels 90 i de forma més intensa des de 2015 i de nou des de 2020-2022 amb l'agreujament de la situació econòmica). La comunitat cubana a Espanya té un perfil cultural molt recognoscible — la música, el ballar, la calidesa en el tracte, l'humor i un espanyol amb un accent caribeny inconfusible.