Xat de Cancún

Cancún és un dels exemples més dramàtics d'urbanització turística planificada del segle XX. El 1969, quan el govern mexicà va triar el lloc per a construir el megaprojecte turístic, el lloc era pràcticament desert — una barra de sorra en forma de '7' a la costa del Carib de Quintana Roo amb amb prou feines 117 habitants. El Banc Interamericà de Desenvolupament va triar Cancún entre tres possibles llocs per les seves condicions climàtiques, la qualitat de l'agua i la proximitat als Estats Units. La primera etapa de construcció va començar el 1970 i el primer hotel va obrir el 1974. Avui Cancún té més de 900.000 habitants i rep més de 6 milions de turistes internacionals a l'any.

Cancún té una dualitat molt marcada entre la vida de la Zona Hotelera (el corredor turístic de luxe) i la vida dels residents a les colònies populars. La ciutat real dels cancunesos està al centre de la ciutat i en colònies com la Supermanzana 44, el centre de Cancún, Villas del Sol o El Mirador — amb una economia altament dependent del turisme (hostaleria, construcció, serveis) però amb una vida quotidiana molt allunyada dels hotels tot inclòs. El cost de vida a Cancún és relativament alt comparat amb l'interior de Mèxic (per la demanda turística), però els salaris al sector turístic poden ser superiors a la mitjana nacional.

Cancún és la ciutat i el pol turístic original; la Riviera Maya és el corredor costaner que s'estén des de Playa del Carmen cap al sud fins a Tulum (i més enllà, cap a Bacalar). La diferència més important: Cancún és una ciutat amb vida urbana real, aeroport internacional de gran capacitat, serveis, centres comercials i una barreja de turisme de masses amb zones residencials; la Riviera Maya son municipis turístics més petits amb un enfocament més boutique (Playa del Carmen, Tulum, Akumal, Puerto Morelos). Tulum s'ha convertit en el destí més de moda dels últims anys per la seva combinació de cenotes, ruïnes maies davant del mar i l'estètica 'eco-chic'.