Xat de Veracruz

Veracruz és el port més antic del continent americà en ús continu — fundat el 1519 per Hernán Cortés com a Villa Rica de la Vera Cruz, va ser la porta d'entrada de la conquesta espanyola i el principal port de comunicació entre la Nova Espanya i la metròpoli durant tres segles. Per Veracruz van entrar les mercaderies, els esclaus africans (que van donar origen a la rica cultura afromestissa del sud de Veracruz), els virreis i els exèrcits colonials. El seu malecón, el castell de San Juan de Ulúa i el centre històric son testimonis vius d'aquella història.

La cultura jarocha és la identitat regional de Veracruz, resultat de la barreja de tres tradicions: l'espanyola (la música de guitarra, els zapateados, la poesia improvisada), l'indígena totonaca i nàhuatl i l'africana (portada pels esclaus duts al Golf). La seva expressió més coneguda és el son jarocho — el gènere musical que inclou La Bamba com a peça icònica (La Bamba és originària de Veracruz, no d'Espanya ni del folklore generic mexicà). El fandango veracruzà (un ball i música comunitari al voltant de la tarima) és una de les tradicions musicals més riques de Mèxic. El Carnaval de Veracruz és el més gran de Mèxic i un dels més importants de Llatinoamèrica.

La gastronomia veracruzana és una de les més reconegudes de Mèxic, amb una forta influència del mar, els productes tropicals i la fusió de les tres cultures. Els plats més emblemàtics: el huachinango a la veracruzana (el peix huachinango —pagre vermell— guisat amb tomàquet, olives, tàperes, xiles i herbes, amb influència clarament espanyola), l'arròs a la tumbada (l'arròs caldós amb marisc, similar a una paella però amb xile chipotle), els tamales envoltats en fulla de plàtan (no en fulla de blat de moro, com al nord) i els cafès de Veracruz — la regió produeix café d'altura de gran qualitat a les serralades de l'estat.