Xat de Chihuahua

Chihuahua és l'estat més gran de Mèxic — amb 247.087 km² és fins i tot més gran que molts països europeus (més gran que el Regne Unit, comparable amb Itàlia). La seva importància estratègica ve de la seva posició fronterera amb Texas i Nou Mèxic (EUA) i de la seva riquesa en recursos naturals. És el principal estat productor de poma, nous pecan, civada i xili a Mèxic; té importants reserves minerals (plata, plom, zinc); és seu de la indústria maquiladora fronterera (especialment a Ciudad Juárez); i té el Parc Nacional Cascada de Basaseachi i la Sierra Tarahumara amb les Barrancas del Coure — una de les meravelles naturals més espectaculars del món.

Les Barrancas del Coure (Copper Canyon) son un sistema de sis canyons a la Sierra Tarahumara de Chihuahua que en conjunt son més grans i més profunds que el Gran Canyó del Colorado a Arizona. El canyon més profund arriba als 1.870 metres de profunditat (el Gran Canyó assoleix 1.830 metres). La manera més icònica de recórrer les Barrancas és en el tren Chepe (el Ferrochihuahua, un dels ferrocarrils de muntanya més espectaculars del món) — el trajecte de Los Mochis a Chihuahua o viceversa travessa 87 túnels i 37 ponts en 653 km de vies amb vistes extraordinàries. Les Barrancas son també el territori tradicional dels rarámuri (tarahumaras), famosos per la seva habilitat excepcional per córrer llargues distàncies.

La cultura del nord de Chihuahua és molt diferent de la del centre o el sud de Mèxic, amb una identitat regional molt marcada. Els elements més recognoscibles: la música norteña (l'acordió, el bajo sexto, el conjunt norteño — amb grups com Los Tigres del Norte o Ramón Ayala com a referents globals), el corrido (la balada narrativa del nord mexicà que explica històries de la frontera, de la migració i de la vida al desert), la gastronomia (la carn assada del nord — els talls de carn de vaca son molt superiors al sud, la cultura del chicharrón, el xile verd amb carn, els burritos de farina — el nord mexicà usa truita de farina, no de blat de moro), la cultura del ranxo i el rodeo (la charrería, l'home a cavall com a símbol regional) i la proximitat amb els Estats Units (l'espanglish, la doble cultura fronterera).