Xat de Guayaquil

Guayaquil i Quito son les dues grans ciutats de l'Equador i tenen personalitats radicalment distintes — la rivalitat entre guayaquileños (guayacos) i quiteños és un dels trets més característics de la cultura equatoriana. Guayaquil és la ciutat més poblada de l'Equador (amb més de 2,7 milions d'habitants a l'àrea metropolitana, més que Quito), és el principal port del país i el motor econòmic i comercial (el cacau i el plàtan equatorians — l'Equador és el principal exportador de plàtan del món — surten principalment per Guayaquil), és a la costa del Pacífic a nivell del mar (clima tropical càlid i humit, temperatures de 25-35°C, completament diferent del clima andí de Quito) i té una identitat cultural costanera i càlida que s'expressa en la música, la gastronomia i el caràcter més extrovertit dels seus habitants.

El Malecón 2000 és el projecte de regeneració urbana més important de la història de Guayaquil — un passeig de 2,5 km a orilles del riu Guayas (el riu més caudalós del Pacífic sud-americà) que va ser renovat completament entre 1997 i 2000. Abans de la renovació, el malecón era una zona degradada i amb problemes de seguretat; després es va convertir en l'espai públic més important de la ciutat, amb jardins, restaurants, museus (el Museu Antropològic i d'Art Contemporani — MAAC), l'IMAX, el Barri Les Peñas (l'únic barri colonial conservat de Guayaquil, a la base del Turó Santa Ana, amb les seves cases de colors) i el Turó Santa Ana amb les seves 444 escales. El Malecón 2000 ha estat model de regeneració urbana per a altres ports d'Amèrica Llatina.

La gastronomia costanera equatoriana (i guayaquilenya en particular) és diferent de l'andina i té plats molt característics. Els més representatius: el cebiche equatorià (diferent del peruà — a l'Equador el cebiche es fa amb gamba o petxina, i el suc del cebiche és més aviat un caldo tibant de tomàquet condimentat, amb tomàquet i ceba, no amb llimona pura com al Perú), el encebollado (la sopa d'albacora amb iuca i ceba vermella en escabetx que és l'esmorzar estrella de Guayaquil — les guayaquileñes diuen que és el millor remei del món per la ressaca), el seco de cabrit i de pollastre (guisats amb chicha de jora i espècies), l'arròs amb menestra i carn a la brasa (el plat diari per excel·lència de la costa) i el bolón de verde (massa de plàtan verd farcida de chicharrón o formatge).