Xat de Pasto (Colòmbia)

Pasto és la capital del departament de Nariño, a l'extrem sud de Colòmbia, a tan sols uns 80 quilòmetres de la frontera amb l'Equador. Amb una altitud de 2.527 metres sobre el nivell del mar, és una de les ciutats més fredes de Colòmbia. La ciutat té una població d'uns 450.000 habitants i és el principal centre econòmic, cultural i educatiu del sud de Colòmbia. El Carnaval de Negres i Blancs de Pasto és sens dubte la celebració més important de la ciutat i una de les més reconegudes de Colòmbia — va ser inscrit a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO el 2009. El carnaval se celebra cada any els dies 5 i 6 de gener: el 5 de gener és el Dia dels Negres, en que tots els participants es pinten la cara de negre en senyal d'alegria i fraternitat; el 6 de gener és el Dia dels Blancs, en que tots es cobreixen de talc blanc o farina — és el dia de l'any en que tots son iguals. Les carrosses del Carnaval de Negres i Blancs son obres d'art monumentals construïdes durant tot l'any pels artesans de Pasto.

El vernís de Pasto (també conegut com a mopa-mopa) és l'artesania més singular i reconeguda de Nariño, i una de les tècniques artesanals més úniques del món — no té equivalent en cap altra part del planeta. El vernís de Pasto s'elabora a partir de la resina de l'arbre Elaeagia pastoensis (també anomenat arbre del mopa-mopa), que creix als boscos subtropicals de la regió andina del sud de Colòmbia. La resina es processa bullint-la i estirant-la a mà — els artesans masteguen i estiren la resina fins a fer-la translúcida i flexible, i després la coloregen amb pigments naturals o sintètics per crear làmines de colors vius que s'apliquen sobre superfícies de fusta formant dissenys geomètrics, florals o figuratius d'una precisió extraordinària. El vernís de Pasto va ser reconegut com a Patrimoni Cultural de Colòmbia. L'humor pastuso és també una marca cultural reconeixible a Colòmbia — els pastusos son objecte d'acudits a la resta del país, però ells mateixos han sabut apropiar-se d'aquest estereotip amb ironia i orgull.

Els nariñencs i pastusos a Espanya son part de la comunitat colombiana, estimada en més de 300.000 persones. Els colombians del sud — del Nariño, el Putumayo i la frontera amb l'Equador — tenen característiques pròpies dins de la diàspora colombiana: son en molts casos persones d'una regió muntanyosa, amb forta presència indígena (els pobles Pasto, Quillasinga i Awa son importants a Nariño) i amb una identitat cultural que barreja l'andí colombià amb el serralenc equatorià. La proximitat de Pasto a l'Equador fa que els nariñencs de vegades siguin confosos amb equatorians a Espanya. El Carnaval de Negres i Blancs és el referent cultural més reconeixible dels pastusos a Espanya — cada 6 de gener, els nariñencs a Madrid o Barcelona sovint organitzen petites reunions recordant el dia més important de l'any a Pasto. La gastronomia de Nariño — el cuy (conillet d'índies rostit), el hornado (porc al forn), el caldo de mote (sopa de blat de moro pelat) i la xocolata calenta amb llet — son els sabors d'infantesa que els nariñencs a Espanya tracten de reproduir a les seves cuines.