Xat de Temuco (Xile)

El poble mapuche (el nom del qual significa "gent de la terra" en mapudungun) és l'únic poble originari de tota Amèrica que mai va ser completament sotmès per l'Imperi Espanyol. La història: els mapuches van resistir durant mes de 300 anys els intents de conquesta espanyola (l'"Araucanía indomable") — la Guerra d'Arauco (1536-1818 en la seva primera fase, amb interrupcions) va ser el conflicte armat mes llarg d'Amèrica. El riu Biobío va ser durant segles la frontera natural entre el territori espanyol (al nord) i el territori mapuche (al sud). La "Pacificación de la Araucanía": al segle XIX, l'estat xilè independent va realitzar l'ocupació militar del territori mapuche (1861-1883).

Del merkén (el condiment mapuche per excel·lència: xili cacho de cabra fumat i mòlt amb llavors de coriandre torrades — un condiment picant i fumat amb un sabor únic que s'utilitza a tot el sud de Xile), de la küchen (el pastís de fruites alemany que els colons alemanys van portar a l'Araucanía i que es va adaptar amb fruites del sud: maduixes, pomes, prunes), de la cultura mapuche (el mapudungun, el kultrun, el machitún, el nguillatún), del bosc valdivià i els volcans (el Villarrica, amb la seva activitat constant, és el volcà actiu mes espectacular de Xile), de Pablo Neruda (que va néixer a Parral, prop de Temuco, i va passar la seva infantesa a l'Araucanía) i de la vida dels temucons a Espanya.

La comunitat xilena a Espanya supera les 60.000 persones, i els xilens de l'Araucanía (Temuco, Villarrica, Pucón) formen una part d'aquesta comunitat. La emigració del sud de Xile a Espanya ha tingut un component important de persones d'origen mapuche o amb forta identitat regional surenya. Els temucons a Espanya porten amb ells el merkén (que es ven en botigues de productes llatinoamericans a Barcelona i Madrid), el küchen i la identitat del sud profund de Xile.