Xat de Ayacucho (Perú)

Ayacucho és la capital de la regió homònima, als Andes centrals del Perú, a una altitud de 2.746 metres sobre el nivell del mar. El nom "Ayacucho" ve del quítxua "Ayaq Qucha" que significa "racó dels morts" o "lloc de moltes ànimes". La ciutat té una població d'uns 200.000 habitants i és coneguda per dues característiques molt reconeixibles: les seves 33 esglésies colonials i la seva Setmana Santa. La tradició de les 33 esglésies d'Ayacucho té un origen colonial religiós: les ordres religioses espanyoles que van arribar al Perú amb la conquesta van construir els seus propis temples i esglésies a la ciutat, i la llegenda diu que se'n van construir 33 per representar els 33 anys de vida de Jesucrist. Les esglésies colonials d'Ayacucho son d'una qualitat arquitectònica i artística extraordinària — la Catedral d'Ayacucho, l'església de Sant Domingo, l'església de La Companyia de Jesús i d'altres son joies del barroc andí, amb retaules daurats i pintures colonials.

La Setmana Santa d'Ayacucho és considerada la més important i espectacular de l'Amèrica Llatina, i la segona més important del món després de la Setmana Santa de Sevilla (Espanya) en termes de participació popular i fervor religiós. Va ser reconeguda com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. La Setmana Santa d'Ayacucho dura en realitat més d'una setmana — els actes comencen el Diumenge de Rams i s'estenen durant 17 dies. Cada dia de la Setmana Santa té una processó diferent, amb passos processionals d'una elaboració artística extraordinària. El que fa única la Setmana Santa d'Ayacucho és la barreja del catolicisme espanyol colonial amb les tradicions andines precolombines: les processons inclouen elements de música andina, flors de camp andines, i una devoció que té arrels tant en l'evangelització espanyola com en la religiositat andina anterior a la conquesta. La Batalla d'Ayacucho (9 de desembre de 1824) és l'altre gran fita històric de la ciutat: a la plana de la Pampa de Quinua, el general Antonio José de Sucre va derrotar definitivament l'exèrcit reialista espanyol, posant fi a més de 300 anys de domini espanyol a l'Amèrica del Sud.

Els ayacuchanos a Espanya son part de la comunitat peruana, estimada entre 150.000 i 200.000 persones al país. La identitat d'Ayacucho està marcada de manera indeleble pel conflicte armat intern que va assotar el Perú entre 1980 i 2000 — la regió d'Ayacucho va ser l'epicentre de la violència de Sendero Luminoso (el grup terrorista maoista d'Abimael Guzmán) i del Movimiento Revolucionario Túpac Amaru (MRTA), i també l'escenari de la repressió de l'Estat peruà. L'informe de la Comissió de la Veritat i Reconciliació del Perú (2003) va establir que entre 69.000 i 75.000 persones van morir o van desaparèixer durant el conflicte, i que la regió d'Ayacucho va concentrar la major part de les víctimes. Molts ayacuchanos van emigrar a Lima i a altres països (incloent Espanya) durant els anys del conflicte. Les artesanies d'Ayacucho — els retaules (caixes de fusta amb escenes religioses i de costums modelades en pasta de patata), la pedra de Huamanga (alabastre local) tallada en figures religioses i animals, i els teixits en teler precolombí — son el símbol de resiliència cultural que els ayacuchanos a Espanya exhibeixen amb orgull.