Xat de Huancayo (Perú)

Huancayo és la capital del departament de Junín i la principal ciutat de la serra central del Perú, a 3.271 metres d'altura sobre el nivell del mar. És coneguda com la 'Ciutat Incontrastable' per el seu caràcter fort, la seva gent treballadora i la seva posició estratègica com a pont entre la costa (Lima és a unes 6 hores per carretera) i la selva central. Huancayo és el cor econòmic i cultural de la Vall del Mantaro, una de les valls andines més fèrtils i poblades del Perú. La Fira Dominical de Huancayo és una de les fires d'artesania més antigues i grans del Perú — els diumenges s'omple de parades amb teixits, orfebreria, ceràmica i productes agropecuaris de tota la Vall del Mantaro. El tren Lima-Huancayo, que opera el Ferrocarril Central Andí, és el viatge en tren més alt del món que segueix en operació — creua el Pas de Ticlio a 4.818 metres d'altitud. La identitat huancaína està profundament marcada per la cultura Wanka (els Huancas van ser un dels pobles andins que es van aliar amb els espanyols per derrotar els Inques — aquesta història d'autonomia i identitat pròpia segueix sent un tema d'orgull i debat a la regió).

La gastronomia de Huancayo i de la Vall del Mantaro és una de les més riques de la serra peruana, amb plats que han transcendit la regió per convertir-se en icones de la cuina peruana a nivell nacional i internacional. El plat més famós és sens dubte la papa a la huancaína — aquesta salsa cremosa d'ají groc, formatge fresc, llet i galeta que es serveix sobre patates bullides i s'acompanya amb ou dur i olives negres és originària de Huancayo. Altres plats representatius: la pachamanca (cocció de carn de bou, porc, corder, cobais i patates en un forn de pedra sota terra escalfat amb llenya — la pachamanca és una cerimònia gastronòmica que es celebra en família i en comunitat); el cobai xactat (cobai aplanat i fregit en oli — la carn de cobai és un aliment fonamental de la serra andina, molt proteica i amb un sabor únic); la truita fregida (les truites del riu Mantaro son famoses a tot el Perú); i el mondongo de Junín (sopa de panxa de bou amb blat de moro, patates i espècies — diferent del mondongo de la costa per l'ús d'herbes andines). La chicha de jora serrana i el guarapo de mel de canya son les begudes típiques.

Els huancaínos i la gent de Junín a Espanya son una comunitat significativa dins del col·lectiu peruà. Junín i la serra central del Perú son de les regions que més migrants han aportat a Espanya en les últimes dues dècades, impulsats per les dificultats econòmiques de la serra andina. Els huancaínos a Espanya mantenen una identitat molt marcada pel seu origen serrano — l'orgull de ser 'de la serra', de les tradicions andines i de la cultura de la Vall del Mantaro és una senyal d'identitat forta. Les festes patronals dels pobles de la Vall del Mantaro (cada poble té la seva pròpia festa, amb la seva pròpia dansa i música — la tunantada, el huaylarsh, el chonguinada son danses úniques de Junín declarades Patrimoni Cultural del Perú) son celebrades entre els huancaínos a Espanya amb les músiques típiques i el menjar serrano. L'artesania de Huancayo (els teixits de Hualhuas, l'orfebreria de filigrana de San Jerónimo de Tunán, els mates burilados de Cochas) és un símbol d'identitat molt apreciat entre els huancaínos a Espanya.