Xat de Cajamarca (Perú)

Cajamarca ocupa un lloc únic a la història d'Amèrica: va ser aquí on, el 16 de novembre de 1532, Francisco Pizarro i un exèrcit d'únicament 168 soldats espanyols van capturar l'Inca Atahualpa, governant d'un imperi de més de dotze milions de persones. La Batalla de Cajamarca va ser en realitat una emboscada: Pizarro va atreure Atahualpa i el seu seguici a la plaça de la ciutat i va atacar per sorpresa, matant milers de guerrers inques i capturant l'Inca viu. Aquest esdeveniment va marcar la fi efectiva de l'Imperi Inca. El Quart del Rescat és l'únic edifici inca original que es conserva dempeus a tot el Perú. Pizarro va acceptar el rescat, va rebre l'or i la plata, però va executar igualment Atahualpa el juliol de 1533. Cajamarca també conserva importants banys termals preincaics coneguts com els Banys de l'Inca, on Atahualpa es banyava quan va ser sorprès pels espanyols.

Cajamarca és la regió productora de lactis més important del Perú, i el formatge cajamarquí és un dels productes gastronòmics més apreciats del país. La tradició formatgera de Cajamarca té arrels colonials: els espanyols van introduir el bestiar boví als valls andins de la regió, i el clima de Cajamarca — plujós, amb pastures verdes a 2.750 metres d'altitud — va resultar ideal per a la ramaderia lletera. El formatge cajamarquí més famós és el formatge tipus suís o mantecós, de pasta semiblanesa i sabor suau, elaborat artesanalment en petites formatgeries rurals. El manjar blanc cajamarquí (dulce de leche) i el quesillo (formatge fresc molt tendre) són també productes emblemàtics de la regió. La conca lletera de Cajamarca produeix milers de tones de llet a l'any i és fonamental per a l'abastament de lactis a Lima i altres ciutats peruanes.

El Carnaval de Cajamarca és considerat el segon més important del Perú. Se celebra al febrer o principis de març i dura diversos dies de festes continues. La característica més cridanera del Carnaval de Cajamarca són les batalles d'aigua i farina: durant el carnaval, cajamarquins i visitants es llancen mútuament aigua, farina, maicena, pintura i escuma als carrers, creant un ambient de festa desbocada i colorida. També es realitzen desfilades de comparses amb vestits típics serrans, l'elecció de la Reina del Carnaval, la crema del Ño Carnavalón al final de les festes, i l'unsha (arbre decorat del qual pengen regals que els participants han de tallar ballant). La música de pandilla cajamarquina, el ball als carrers i el sentit comunitari de la festa són elements únics. Per als cajamarquins a Espanya, el carnaval és una referència identitària fonamental que celebren en les seves reunions i associacions peruanes.