Xat de Cusco

Cusco és una de les ciutats més extraordinàries de l'Amèrica Llatina per la seva história i per la seva posició única com a capital de l'Imperi Inca. El nom 'Cusco' (o 'Qosqo' en quítxua) significa precisament 'melic' o 'centre del món' en quítxua — els inques consideraven aquesta ciutat el centre del Tahuantinsuyu (l'Imperi Inca, que en la seva màxima extensió abarcà des de Colòmbia fins a Xile). Cusco és a 3.400 metres d'altitud als Andes peruans. El nucli históric de Cusco és Patrimoni Cultural de la Humanitat de la UNESCO i té la particularitat única que els fonaments de molts edificis colonials espanyols estan construïts sobre les bases d'edificis inques.

Cusco té un calendari festiu extraordinàriament ric que fusiona la tradició inca amb el catolicisme colonial. L'Inti Raymi (Festa del Sol, el 24 de juny): la festa més important de Cusco i una de les més espectaculars del Perú — és la recreació de la celebració inca del solstici d'hivern a l'hemisferi sud, amb milers de participants en vestits tradicionals a l'esplanada de Sacsayhuamán. El Corpus Christi cusqueny: una fusió única de catolicisme i tradició andina on les imatges dels sants de les parròquies de Cusco desfilen per la Plaça d'Armes. El Santurantikuy (24 de desembre): la fira d'artesania més gran de la regió andina.

La comunitat cusquenya a Espanya és més petita que la de Lima o Arequipa, però té una identitat cultural molt forta i reconeixible. S'estima que hi ha diversos milers de cusquenys a Espanya, concentrats principalment a Madrid i Barcelona. Els cusquenys a Espanya destaquen per: mantenir el quítxua (molts cusquenys son bilingües espanyol-quítxua); celebrar l'Inti Raymi fins i tot a Espanya, amb petites cerimònies culturals al juny; la música andina (els cusquenys son grans promotors de la música andina — huayno, saya, morenada); i la gastronomia cusquenya (el cobai rostit, la chicha de jora, el moresc amb formatge, l'adobo).