Xat de Tacna (Perú)

Tacna és la capital del departament homònim i la ciutat més meridional del Perú, ubicada a l'extrem sud del país, a només 36 quilòmetres de la frontera amb Xile i a menys de 60 quilòmetres d'Arica, la ciutat xilena més propera. És coneguda com 'l'Heroica' o 'La Ciutat Heroica' per un dels episodis més dramàtics de la història peruana: Tacna va ser ocupada militarment per Xile durant 49 anys, entre 1880 (després de la derrota peruana a la Batalla de l'Alt de l'Aliança, a la Guerra del Pacífic) i 1929 (quan el Tractat de Lima va retornar la ciutat al Perú). Durant aquells 49 anys, la població de Tacna va resistir la xileni­tzació forçada — els intents xilens d'imposar la cultura, la llengua i la identitat xilena van ser resistits pels tacneños, que van mantenir la seva identitat peruana de manera clandestina. Aquesta resistència cultural li va valer a Tacna l'epítet de 'l'Heroica' i als seus habitants el títol de 'captius heroics'. Avui Tacna té una economia molt particular marcada per la seva condició fronterera: és una ciutat de comerç i turisme de compres transfronterer, amb milers de xilens i bolivians que creuen la frontera per comprar als seus mercats.

La gastronomia de Tacna és una síntesi fascinant de la cuina de l'altiplà i la de la costa de l'extrem sud del Perú, amb influències aimaras, quítxues i una marcada empremta fronterera que ha incorporat elements de la cuina xilena i boliviana. Els productes estrella de Tacna son el formatge tacneño (un formatge fresc de llet de vaca que es produeix a les valls de Tacna — Pachía, Calana, Caplina — i que és famós a tot el sud del Perú per el seu sabor, la seva textura i la seva qualitat) i l'olluco (o ulluco — un tubercle andí de colors brillants: groc, rosat, vermell; té una textura lleugerament mucilaginosa i un sabor suau; l'olluquito amb charqui [carn de llama deshidratada] és el plat més famós de Tacna). Els plats més representatius: el caldo de cap (sopa de cap de bou amb patates, morón i blat de moro — l'esmorzar més reconfortant de l'hivern tacneño, especialment els diumenges al Mercat Central); el picant a la tacnenya (sopa espessa de mondongo [panxa de bou] amb ajís, patates i espècies — diferent al picant d'altres regions per l'ús d'ajís del sud); les empanades de pino tacneñas (empanades amb farcit de carn, ceba, ou dur i olives amb espècies pròpies de la regió); i el cobai guisat (cobai estofat amb patates i ajís — plat festiu per excel·lència).

Els tacneños a Espanya formen part de la comunitat peruana, amb unes característiques que els distingeixen dins d'aquell col·lectiu. Tacna i l'extrem sud del Perú (juntament amb Arequipa) son regions d'alta emigració cap a Espanya — els tacneños tenen una tradició molt arrelada de mobilitat, donada la condició fronterera de la seva ciutat: històricament han creuat entre el Perú i Xile amb facilitat, i aquest esperit de mobilitat s'ha estès a Europa. La història de l'ocupació xilena és un tema d'identitat molt fort entre els tacneños a l'exterior — l'orgull pels '49 anys de resistència' és alguna cosa que els tacneños porten com una senyal d'identitat col·lectiva. A Espanya, la comunitat tacneña manté viu aquest orgull amb la celebració del 28 d'agost (Dia de la Reincorporació de Tacna al Perú), que és per als tacneños la data més important de l'any. Els tacneños a Espanya també son reconeguts dins de la comunitat peruana per la seva gastronomia — el formatge tacneño i l'olluquito son els plats que més recorden i que intenten recrear a l'exterior.