Xat de Pucallpa (Perú)

Pucallpa és la capital del departament d'Ucayali i la segona ciutat amazònica més gran del Perú (després d'Iquitos), amb una població que supera els 300.000 habitants. Està ubicada a la riba del riu Ucayali — un dels rius més llargs del Perú, que neix als Andes i baixa fins a unir-se amb el Marañón per formar el riu Amazones — i és un dels principals ports fluvials de la selva peruana. El llac Yarinacocha és la joia natural de Pucallpa — una cocha amazònica (llac de meandre, format quan el riu Ucayali va canviar de curs) a només 7 quilòmetres del centre de la ciutat, amb aigües tranquil·les, envoltada de selva, amb canoes de fusta i comunitats Shipibo-Conibo que viuen a les seves ribes; és un dels ecosistemes fluvials més bonics del Perú. La cultura Shipibo-Conibo és la més important de la regió ucayalina — els Shipibo-Conibo son un poble indígena amazònic que ha conservat les seves tradicions, idioma, cerimònies (l'ayahuasca és part central de la seva cosmovisió espiritual) i, especialment, el seu art tèxtil. Els tèxtils Shipibo-Conibo son coneguts a tot el món: els seus dissenys geomètrics (kené) en colors terra, negres i blancs sobre teles de cotó son expressions artístiques d'extraordinària bellesa i de profund significat espiritual — representen mapes del cosmos segons la cosmovisió Shipibo-Conibo.

La gastronomia de Pucallpa i de la selva ucayalina és una de les cuines més exòtiques i fascinants del Perú — una cuina de riu, de selva i de comunitats indígenes que usa ingredients que no es troben en cap altra part del món. Els plats i productes més representatius: l'inchicapi (sopa de gallina amb cacauet, yuca i fulles d'huacatay [herba aromàtica amazònica]; un dels plats més populars i representatius de la selva peruana, amb un sabor intens i terròs que sorprèn als qui el proven per primer cop); el juane (arròs cuit amb gallina, ou i espècies embolicat en fulla de bijao — el tamal amazònic, plat central de les festes de Sant Joan [24 de juny] a tota la selva peruana, inclosa Pucallpa; els juanes d'Ucayali son especialment saborosos i son un dels plats més esperats de l'any); el tacacho amb cecina (plàtan verd rostit i triturat amb llard de porc, formant una massa que se serveix amb cecina [carn de porc curada i fumada] — un dels esmorzars més energètics i populars de la selva peruana); la patarashca (peix fresc de l'Ucayali embolicat en fulles de bijao i cuinat directament a les brases; la tècnica de la patarashca és un mètode de cocció ancestral dels pobles amazònics que conserva perfectament els sucs del peix); i el masato de yuca (beguda fermentada de yuca que és la beguda cerimonial i quotidiana de les comunitats Shipibo-Conibo i de tota la selva peruana).

Els pucallpinos i ucayalins a Espanya son part de la comunitat peruana, estimada entre 150.000 i 200.000 persones al país. Pucallpa i la selva ucayalina tenen una emigració més recent que les ciutats de la serra o la costa peruana — la selva amazònica era històricament una regió d'emigració interna (molts provincians de la serra van migrar a Pucallpa buscant terres i feina), i l'emigració internacional a Espanya va ser posterior. Els pucallpinos a Espanya son, en la seva majoria, persones que primer van migrar a Lima i després van fer el salt a Espanya. A Espanya, els pucallpinos sorprenen els peruans d'altres regions per el seu coneixement de l'Amazònia — l'ayahuasca, els tèxtils Shipibo-Conibo i els animals de la selva son referents culturals que els pucallpinos comparteixen amb fascinació en les converses. El Yarinacocha és el lloc que més apareix en els records i la nostàlgia dels pucallpinos a Espanya — les tardes en canoa al llac, les postes de sol sobre l'Ucayali i la vida tranquil·la de la selva son contrapunts vitals que els pucallpinos anyoren especialment a les ciutats bullicioses d'Espanya.