Xat de Chimbote (Perú)

Chimbote, capital de la província de Santa al departament d'Áncash, ostenta un títol industrial únic al món: va ser durant dècades el major port pesquer per volum de captura del planeta. El seu auge es deu principalment a l'anxoveta peruana (Engraulis ringens), un petit peix pelàgic que abunda a les aigües fredes del Corrent de Humboldt davant les costes del Perú. L'anxoveta és l'espècie de major captura en volum a nivell mundial i Chimbote va ser històricament el centre del seu processament industrial. A partir dels anys cinquanta i seixanta del segle XX, es van instal·lar desenes de fàbriques de farina als voltants de la Badia del Ferrol. Juntament amb la pesca, la ciutat alberga SIDERPERU, una planta siderúrgica construïda als anys cinquanta que va ser el primer gran projecte industrial integrat del Perú. Chimbote també és tristament coneguda pel terratrèmol de 1970, un dels més devastadors de la història llatinoamericana, amb epicentre a la zona costanera d'Áncash, que va causar més de 70.000 morts a la regió.

La comunitat peruana a Espanya és una de les més nombroses d'Amèrica Llatina al país: s'estima que hi ha entre 200.000 i 250.000 peruans a Espanya. Els chimbotans i ancashins a Espanya mantenen una identitat dual: d'una banda, la identitat costanera i pescadora de Chimbote, amb els seus sabors de ceviche noreny, causa chimbotana i chicharrón de peix; de l'altra, la identitat serrana d'Áncash, amb el quítxua ancashí, la música de huayno i la tradició de comunitats andines. La festivitat del Senyor dels Miracles (octubre) és el moment més important del calendari dels peruans a Espanya, amb processons organitzades a Madrid, Barcelona i altres ciutats. La gastronomia peruana gaudeix d'enorme prestigi a Espanya, amb restaurants peruans que ofereixen ceviche, lomo saltado, ají de gallina i tiradito arreu del país.

Encara que la pesca i la siderúrgia defineixen la identitat econòmica de Chimbote, la ciutat té altres dimensions culturals i geogràfiques rellevants. Chimbote es troba a la costa d'Áncash, entre el desert costaner i les estribacions de la Serralada Negra, el que la converteix en porta d'entrada al Callejón de Huaylas i al Parc Nacional Huascarán, amb el Huascarán (6.768 m), la muntanya tropical més alta del món. El terratrèmol del 31 de maig de 1970 (magnitud 7,9) va deixar una petjada profunda a la identitat regional: va ser un dels pitjors desastres naturals de l'hemisferi occidental del segle XX. Chimbote va ser reconstruïda després del terratrèmol i conserva un fort sentit comunitari de resiliència. La identitat "chimbotera" és un terme d'orgull local: ser d'una ciutat treballadora, industrial, portuària, amb una història de sacrifici i reconstrucció permanent.