Xat de Piura (Perú)

Piura és la cinquena ciutat més gran del Perú i la capital del departament del mateix nom, a l'extrem nord de la costa peruana, a només 60 quilòmetres de la frontera amb l'Equador. És coneguda com la 'Ciutat de l'Estiu Etern' per el seu clima càlid i assolellat durant tot l'any. Piura té una història de primer ordre al Perú: va ser la primera ciutat espanyola fundada a Sud-amèrica, el 1532, abans que Pizarro marxés cap al sud a conquistar l'Imperi Inca. Piura és també una ciutat amb una economia molt diversificada — l'agricultura (especialment el mango, la llimona, l'arròs i el cotó pima — el cotó pima piurano és considerat un dels millors del món per la seva fibra llarga i suau), la pesca artesanal al litoral, la indústria del petroli (els jaciments de Talara, al departament de Piura, son els més antics de Sud-amèrica en producció contínua), i el turisme (la platja de Máncora, al nord del departament, és un dels destins turístics més populars del Perú per al surf i l'estiu). El fenomen d'El Niño colpeja especialment Piura — les pluges torrencials dels anys de El Niño han transformat radicalment el paisatge i la història de la ciutat.

Piura té una gastronomia que combina el millor de la costa nord peruana amb ingredients únics de la regió: la llimona piurana (coneguda a tota Amèrica com la millor llimona per al cevitxe — és més petita, més aromàtica i més àcida que la llimona comú; és considerada insostituïble per al cevitxe peruà autèntic), les petxines negres (mol·luscs bivalves de la zona d'El Ñuro i la costa piurana que creixen als aiguamolls — el cevitxe de petxines negres és el plat estrella de Piura, amb llimona piurana, ají limo i ceba morada), el seco de cabrit (cabrit tendre estofat amb chicha de jora, coriandre, ají groc i espècies, servit amb mongetes i arròs — és el plat més emblemàtic de la cuina piurana), el xifle (plàtan verd fregit en làmines molt fines i cruixents, que acompanya gairebé tots els plats piuranos), i el mango piurano (especialment el mango Kent, Edward i Haden de les valls de San Lorenzo) és un dels millors del món i s'exporta massivament a Europa.

Els piuranos a Espanya formen part de l'àmplia comunitat peruana, que és una de les més nombroses de Llatinoamèrica a Espanya. Piura i el nord del Perú son regions d'alta emigració cap a Espanya — la proximitat cultural, la llengua compartida i les facilitats de nacionalització per als peruans amb ascendència espanyola han impulsat aquesta migració. Els piuranos a Espanya es distingeixen dins de la comunitat peruana per el seu accent noreny (l'espanyol piurano té entonacions i expressions pròpies, com l'ús del 'tu' afirmatiu al final de les frases, que és inconfusible) i per la seva devoció a la gastronomia nortenya. La platja de Máncora és un tema recurrent de conversa i nostàlgia — molts piuranos a Espanya parlen de la platja, el surf i els estius de la infància com un dels elements més recordats de la seva terra. El cotó pima piurano és també motiu d'orgull — molts piuranos han treballat en la indústria tèxtil o agrícola relacionada amb l'exportació. Les celebracions de l'aniversari de Piura (15 d'agost) i del Senyor Captiu d'Ayabaca (en octubre, la festa religiosa més important del nord peruà) congreguen els piuranos a Espanya al voltant de les seves tradicions.