Xat de Gastronomia Espanyola

Espanya s'ha consolidat com una de les potències gastronòmiques més importants del món, ocupant consistentment les primeres posicions en tots els grans rànquings de restaurants i sent reconeguda per la crítica especialitzada com el bressol de la cuina més innovadora del segle XXI. El fenomen que va catapultar Espanya a la cúspide de la gastronomia mundial va ser elBulli, el restaurant de Ferran Adrià ubicat a la Cala Montjoi de Roses (Costa Brava, Girona). elBulli va ser elegit el millor restaurant del món en cinc ocasions per la llista The World's 50 Best Restaurants (2002, 2006, 2007, 2008 i 2009), un rècord històric que cap altre restaurant ha igualat fins avui. Ferran Adrià, nat a L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona) el 1962, va ser el gran revolucionari de la cuina mundial amb la seva proposta de la «cuina molecular» o «cuina tecno-emocional». elBulli va tancar com a restaurant el 2011 i es va transformar en la Fundació elBulli. Actualment, els restaurants espanyols que lideren la gastronomia mundial son El Celler de Can Roca, a Girona, regentat pels germans Joan, Josep i Jordi Roca (número 1 mundial el 2013 i el 2015); i DiverXO, de David Muñoz a Madrid, amb tres Estrelles Michelin. Espanya té més de 200 restaurants amb Estrelles Michelin, sent el segon país d'Europa amb més estrelles després de França.

Les tapes son petites racions de menjar que se serveixen habitualment com a acompanyament a la beguda als bars d'Espanya. La cultura del tapeo —la pràctica social d'anar de bar en bar prenent tapes i begudes— és una de les tradicions culinàries i socials més originals i característiques d'Espanya, reconeguda per la UNESCO com a Patrimoni Cultural Immaterial. L'origen de la tapa és disputat, amb diverses teories sobre el seu naixement: la més estesa diu que la tapa va néixer a Andalusia, on era costum cobrir (tapar) el got de vi o de xerès amb un tros de pa o de pernil per evitar que les mosques caiguessin a dins. La diferència entre les tapes del sud i els pintxos del nord és significativa: a Andalusia, les tapes solen ser gratuïtes amb la beguda (especialment a Granada); al País Basc i Navarra, els pintxos son petites elaboracions sobre llesques de pa que es mostren a la barra i es paguen individualment, però el seu nivell gastronòmic és generalment molt alt. Les ciutats amb la millor cultura del tapeo a Espanya son: Granada (on la tapa és sempre gratuïta), Sant Sebastià (amb els millors pintxos del món), Madrid, Sevilla i Barcelona.

Espanya té una biodiversitat gastronòmica extraordinària, amb productes únics al món i una cuina regional molt diferenciada per territoris. Els productes gastronòmics més emblemàtics d'Espanya son: l'oli d'oliva verge extra (Espanya és el major productor mundial d'oli d'oliva, amb més del 45% de la producció mundial), el pernil ibèric de gla (considerat el embotit més car i apreciat del món; prové de porcs ibèrics criats en llibertat a les deveses d'Extremadura, Salamanca, Huelva i Còrdova, alimentats exclusivament amb glans durant la montanera; el preu del pernil ibèric de gla 100% pot superar els 500€ per peça), el formatge manxec, els vins de Rioja i Ribera del Duero, el marisc gallec (les ries gallegues produeixen el millor marisc d'Europa) i les anxoves del Cantàbric (les de Santoña son considerades les millors del món). La cuina espanyola varia enormement per regions: la cuina basca és reconeguda internacionalment com la més refinada i tècnica d'Espanya; la cuina catalana (amb el pa amb tomàquet com a emblema) és la més innovadora i creativa; la cuina andalusa (gaspatxo, salmorejo, peix fregit) és la més fresca i mediterrània; la cuina gallega (pop a la gallega, empanada, caldo gallec) és la més atlàntica; i la cuina valenciana, amb la paella autèntica com a emblema, és la més famosa internacionalment.