Xat de Juliaca (Perú)

Juliaca és la capital de la província de San Román i la ciutat més poblada de la regió Puno, amb aproximadament 300.000 habitants — superant fins i tot Puno, la capital regional. Està situada a l'altiplà peruà a 3.824 metres sobre el nivell del mar, a la meseta del Collao, a les ribes del riu Coata. Malgrat no ser capital regional, Juliaca és el veritable motor econòmic i comercial de tota la zona sud del Perú: té l'únic aeroport internacional de la regió, que serveix com a porta d'entrada per al turisme cap al Llac Titicaca i Puno. La ciutat és coneguda per la seva tradició en el comerç informal i una indústria tèxtil important — els tèxtils de llana d'alpaca i ovella són productes molt valorats. La majoria de la població és d'origen aimara i quítxua, i la diàspora juliaquenya a Espanya forma part de la comunitat peruana present a Madrid, Barcelona i València.

El Carnaval de Juliaca és un dels més grans i vistosos del Perú — se celebra al febrer o març i atrau centenars de milers de persones de tota la regió. És una festa que barreja tradicions andines prehispàniques amb el carnaval portat pels espanyols durant la Colònia, creant una celebració única on conviuen música, danses, disfresses elaborades i la famosa guerra d'aigua. Les danses més representatives inclouen la Pandilla Puneña i danses autòctones com el Wifala. La regió Puno és un dels pocs llocs del món on conviuen activament dues grans cultures indígenes: l'aimara i la quítxua. Els aimaras són el poble originari de l'altiplà circumdant al Llac Titicaca, mentre que els quítxues són el poble dels Inques. A Juliaca es parla aimara, quítxua i castellà, i és habitual que les famílies siguin bilingües o trilingües. La música autòctona inclou instruments com la zamponya (siku), la quena, el charango i el bombo.

La comunitat peruana a Espanya és una de les més grans d'Amèrica Llatina al país, amb més de 200.000 peruans empadronats. Els peruans del sud andí, inclosos els juliaqueños i puneños, formen una part important d'aquesta diàspora. L'emigració peruana a Espanya es va intensificar durant els anys noranta i dos mil, motivada per la inestabilitat política i les crisis econòmiques. Els juliaqueños a Espanya tendeixen a concentrar-se a les grans ciutats: Madrid és el principal destí, seguit de Barcelona, València, Múrcia i Bilbao. Hi ha associacions peruanes, restaurants amb menjar de la serra, botigues de productes andins i esdeveniments que celebren el Dia de la Independència del Perú (28 de juliol) o l'Inti Raymi. La gastronomia juliaqueña inclou plats característics com el chairo, el chuño, el pesque i el xai al pal. La identitat juliaquenya a la diàspora s'expressa també en el manteniment de les danses folklòriques de l'altiplà.