Xat de Maturín (Veneçuela)

Maturín és la capital de l'estat Monagas i la ciutat més important de l'orient venezolà, amb una població metropolitana que supera el milió d'habitants. És coneguda com la 'Capital Petrolífera de Veneçuela' — l'estat Monagas allotja la Faixa Petrolífera de l'Orinoco, la reserva de petroli provada més gran del món, i Maturín és el centre logístic, administratiu i de serveis de tota aquella activitat extractiva. La història moderna de Maturín és inseparable del petroli: des que es van descobrir els primers jaciments als anys 30 del segle XX, la ciutat va créixer a ritme accelerat amb treballadors, tècnics i enginyers petrolers que arribaven de tota Veneçuela i de l'exterior. La Universitat d'Orient (UDO), amb seu a Maturín i en altres ciutats de l'orient venezolà, és una de les universitats tecnològiques més importants de Veneçuela — especialitzada en enginyeria, ciències aplicades i petroli, va ser el motor de formació de la classe tècnica i professional de Monagas durant dècades. Més enllà del petroli, Maturín i Monagas tenen una identitat llanera i oriental molt marcada: l'estat és part dels plans venezolans orientals, amb una tradició de ramaderia de bou, cavalls i treball del camp que conviu amb la indústria petrolífera. Els tepuies del sud de Monagas son formacions geològiques ancestrals — altiplans de roca sorrenosa que poden tenir fins a 1.000 metres d'altitud vertical — que son part del paisatge mític de l'orient venezolà.

La gastronomia de Maturín i de l'orient venezolà combina la cuina criolla llanera amb influències caribenyes i els productes propis de l'estat Monagas. Els plats i productes més representatius: el sancocho de gallina oriental (la sopa de gallina criolla amb patata, yuca, moniato i blat de moro tendre és el plat dominical per excel·lència a Maturín i Monagas — cada família té la seva versió, però la base és sempre un brou fosc i perfumat de gallina de camp amb herbes del pla); la carn de cabra en beines (el cabrit morestrenc — cabrit de camp, criat en llibertat al pla — cuit en beines de lleguminoses del pla amb espècies criolles; és un plat festiu de la tradició llanera oriental que es prepara en les celebracions familiars i patronals); la hallaca monagrenya (el tamal venezolà de Nadal a Maturín té variacions pròpies de l'orient — la massa és més groga per l'ús generós de l'onoto [achiot], i el guisat porta més pollastre i porc que la hallaca caraquenya); les empanades de cas (les empanades de massa de blat de moro fregides amb farcit de cas [tauró petit] son l'esmorzar de mercat més típic del nororient venezolà); i el calentado oriental (barreja d'arròs amb mongetes, carn o pollastre del dia anterior, que es reescalfa amb sofregit d'aliños criolls — l'esmorzar pràctic del treballador petrolier i del camp). El papelón amb llimona, la chicha d'arròs i el suc de mango son les begudes més populars.

Els maturinesos i monagas a Espanya son part de la gran onada migratòria venezolana que ha arribat al país en els últims 20 anys. S'estima que entre 350.000 i 500.000 venezolans viuen a Espanya, i Maturín — com a ciutat mitjana de l'orient venezolà molt lligada al petroli i a la indústria — va aportar principalment enginyers petrolers, tècnics industrials, metges i personal universitari. La Universitat d'Orient (UDO) de Maturín va ser un viver de professionals que van emigrar quan la crisi de PDVSA i l'economia venezolana va fer insostenible la vida al país — molts enginyers de petroli i geòlegs formats a la UDO van trobar feina a Espanya en el sector energètic i en empreses de consultoria internacional. Els maturinesos a Espanya porten amb ells la identitat llanera i oriental — una Veneçuela de cavalls, bestiar, plans infinits i tepuies a l'horitzó que és molt diferent de la Veneçuela caribeny de les costes. La nostàlgia per el riu Guarapiche, per les festes de Maturín, per el carnaval monagrés i per la calor de l'orient venezolà és un tema constant en les converses de la comunitat.