Xat de Ciudad Guayana (Veneçuela)

Ciudad Guayana és una ciutat única a Veneçuela i a Sud-amèrica: és una ciutat planificada que va sorgir de la fusió de dos nuclis urbans anteriors — Puerto Ordaz (la ciutat moderna, planificada als anys 60 amb suport d'urbanistes del MIT) i San Félix (el nucli històric més antic). Ubicada a l'estat Bolívar, al sud-est de Veneçuela, Ciudad Guayana és la ciutat més gran de la Guaiana venezolana i un dels pols industrials més importants de tota Sud-amèrica. La ciutat és a la confluència de dos grans rius: el riu Caroní (que baixa des del cor de la Gran Sabana) desemboca al riu Orinoco dins del territori de la ciutat — veure la confluència dels dos rius, amb colors i cabals diferents, és un dels espectacles naturals més impressionants de Veneçuela. La Corporació Venezolana de Guaiana (CVG) va impulsar la construcció de les siderúrgiques (Sidor), les aluminières (Alcasa, Venalum), les represes hidroelèctriques del Guri (una de les més grans del món, que proveïa fins al 70% de l'electricitat de Veneçuela) i altres indústries pesants. L'estat Bolívar és també el territori de la Gran Sabana, el Salt Àngel (la cascada més alta del món — 979 metres de caiguda lliure), el Parc Nacional Canaima i les tepuyes.

Ciudad Guayana i l'estat Bolívar tenen una gastronomia que barreja la tradició criolla venezolana amb influències de les cultures indígenes Pemón i altres pobles de la Guaiana. Els plats més representatius: el casabe (pa pla i cruixent fet de farina de yuca — és l'aliment ancestral dels pobles indígenes de la Guaiana i de l'Orinoco; a l'estat Bolívar es consumeix molt més que a la resta de Veneçuela i ha estat declarat Patrimoni Cultural de la Nació); el sancocho de peix de riu (sopa consistent amb peix de l'Orinoco o del Caroní — el laulao, el bagre i el cajaro son els peixos més valorats de la regió); la hallaca guaianesa (a l'estat Bolívar les hallacas nadalenques tenen característiques pròpies — la massa és una mica més gruixuda i el guisat inclou ingredients propis de la regió); la iguana guisada (a la cultura criolla de la Guaiana, la iguana guisada amb condiments criolls és un plat tradicional de Setmana Santa, anomenada 'gallina dels pobres'); i la cachapa (truita gruixuda de blat de moro tendre amb formatge mano — molt popular a Ciudad Guayana). Les tradicions indígenes Pemón (amb les seves festes, teixits, cistelles i artesanies en fibres naturals) son un component cultural únic de l'estat Bolívar.

Els guaianesos de Ciudad Guayana a Espanya son una comunitat relativament petita però molt peculiar dins de l'univers venezolà a l'exterior. Ciudad Guayana és una ciutat d'indústria i de treballadors — molts dels seus habitants eren enginyers, tècnics metal·lúrgics, obrers especialitzats i professionals relacionats amb les indústries de la CVG (Sidor, Alcasa, Venalum, les hidroelèctriques). Quan aquestes indústries van entrar en crisi severa després del 2010, hi va haver una emigració significativa de tècnics i enginyers guaianesos cap a Espanya, però també cap a Xile, Colòmbia i Brasil. Els Miners de Guaiana (l'equip de beisbol de l'estat Bolívar i de Ciudad Guayana) és l'equip que uneix la comunitat guaianesa a l'exterior. La crisi del riu Orinoco i de les indústries del Bolívar (el tancament de Sidor, la caiguda de producció de les aluminières i els apagons de la hidroelèctrica del Guri) son temes molt presents en la conversa dels guaianesos a Espanya.