Xat de San Luis Potosí (Mèxic)

San Luis Potosí ocupa una posició geogràfica estratègica al centre-nord de Mèxic que el converteix en el punt de convergència de múltiples rutes. La història: San Luis Potosí va ser fundat el 1592 com a centre miner — la Ruta de la Plata que connectava les mines del nord (Zacatecas, Guanajuato) amb la Ciutat de Mèxic passava per San Luis. La geografia: l'estat de San Luis Potosí abasta tres zones geogràfiques molt diferents — l'altiplà semiàrid al nord, la Zona Mitja (amb agricultura diversificada i ciutats colonials com Rioverde i Ciudad Valles) i la Zona Huasteca (el tròpic humit del Golf de Mèxic, amb selva i riu Pánuco). El corredor industrial: l'eix de carreteres i ferrocarril que connecta Monterrey amb Ciutat de Mèxic passa per San Luis Potosí, que s'ha convertit en un pol industrial important (BMW té una planta a San Luis, a mes de Honda i nombrosos proveïdors).

De les enchilades potosines (l'especialitat gastronòmica mes famosa de San Luis — enchilades fetes amb massa de chile ancho (vermella), farcides de formatge i fregides, molt diferents a les enchilades del centre o del sud de Mèxic), del huapango (la música tradicional de la Huasteca potosina — el son huasteco amb violí, jarana i huapanguera, el fandango i el zapatejat; el huapango és la tradició musical mes característica de San Luis Potosí), del Real de Catorce (el poble màgic miner mes famós de Mèxic — un poble fantasma del segle XIX reconvertit en destinació turística al que s'arriba en tren a través d'un túnel de 2 km en el desert de Wirikuta) i de la vida dels potosins a Espanya.

La comunitat potosina a Espanya és part de la comunitat mexicana, amb presència a Madrid i Barcelona principalment. San Luis Potosí té una tradició migratòria important cap als EUA — especialment cap a Texas, Illinois i Califòrnia. L'emigració cap a Espanya és mes limitada però els potosins que arriben porten amb ells: la cultura huasteca (el huapango, el sombrero huasteco, la dansa del Volador — ritual prehispànic dels totonaques de la Huasteca, declarat Patrimoni UNESCO), la gastronomia potosina (les enchilades potosines, el zacahuil — la tamala gegant de la Huasteca que pot pesar fins a 50 kg — i el bocoles) i l'orgull de ser d'un estat que va ser escenari de moments crucials de la història de Mèxic.