Xat de Santiago (Xile)

Xile és un dels països geogràficament mes extraordinaris del món. Els fets geogràfics fonamentals: 1) El país mes llarg del món: Xile té 4.270 km de longitud nord-sud però una amplada mitjana de sols 177 km — és 20 vegades mes llarg que ample. Això equival a la distància de Madrid a Moscou. Aquesta forma de 'cinta' li dóna una diversitat climàtica sense precedents: al nord el desert d'Atacama (el mes àrid del món), al centre un clima mediterrani similar a l'espanyol, al sud boscos valdivians i a l'extrem sud la Patagònia i la Terra del Foc. 2) Les barreres naturals: Xile està separat de la resta de Sud-amèrica per la Serralada dels Andes a l'est i l'Oceà Pacífic a l'oest. Aquesta doble barrera ha donat a Xile un aïllament relatiu. 3) L'Illa de Pasqua: a 3.700 km de les costes continentals, és territori xilè — el punt habitat mes aïllat del planeta.

Xile és el quart exportador mundial de vi i té una de les indústries vitivinícoles mes innovadores del món. Les raons de la qualitat del vi xilè: 1) Les condicions geogràfiques perfectes: la vall central xilena té un clima mediterrani gairebé idèntic al de Castella-La Manxa, amb la influència de la corrent de Humboldt del Pacífic que preserva l'acidesa dels raïms. 2) La fil·loxera: Xile és un dels pocs països del món que mai va ser afectat per la fil·loxera, de manera que moltes vinyes xilenes son centenàries de peu franc. 3) Les varietats: el Cabernet Sauvignon de la Vall del Maipo és l'emblema del vi xilè. El Carménère és la varietat xilena per excel·lència — una varietat bordelesa que va desaparèixer d'Europa i va sobreviure a Xile. 4) La relació qualitat-preu: el vi xilè ofereix una relació qualitat-preu excepcional — vins de qualitat notable per 8-15 euros en qualsevol supermercat espanyol.

La comunitat xilena a Espanya té dos moments històrics clarament diferenciats: 1) La diàspora política: la primera i mes significativa onada d'emigració xilena a Espanya va ser la dels exiliats del cop d'estat de Pinochet el 1973. El govern de Franco i la Transició espanyola van acollir milers de xilens — intel·lectuals, artistes, acadèmics i activistes. Espanya va ser el primer destí europeu triat per raons d'idioma i afinitat cultural. 2) L'emigració econòmica moderna: des dels anys 90, molts xilens van emigrar a Espanya atraits per les oportunitats econòmiques. Amb l'enfortiment de l'economia xilena des dels 2000, la tendència es va revertir — molts espanyols van emigrar a Xile. 3) La situació actual: uns 50.000-60.000 xilens resideixen a Espanya, principalment a Madrid, Barcelona i Catalunya. 4) A Barcelona: la comunitat xilena és activa amb associacions culturals i la gastronomia és reconeixible — les empanades xilenes, el pastel de choclo i el pisco sour son presents.