Xat de Pequín (Xina)

Pequín (Běijīng, 北京, literalment 'la capital del nord') ha estat el centre del poder de la Xina durant mes de 600 anys consecutius. Els orígens: la història de Pequín com a gran capital comença amb els mongols de la dinastia Yuan (1271-1368), que la van triar com a capital del seu imperi. La dinastia Ming (1368-1644) va construir la Pequín que avui es coneix: el Palau Imperial (la Ciutat Prohibida), construït entre el 1406 i el 1420 amb mes de 900 edificis i 180 hectàrees, va ser el centre del poder dels 24 emperadors de les dinasties Ming i Qing. La ciutat va ser dissenyada com un sistema de recintes concèntrics amb la porta de Tiananmen (la Porta de la Pau Celestial) com a llindar simbòlic. La República Popular: quan Mao Zedong va proclamar la República Popular Xinesa des de Tiananmen l'1 d'octubre del 1949, va reafirmar Pequín com a capital del país mes poblat del món.

La Xina és avui la segona economia del món i s'espera que superi els EUA com a primera economia entre el 2030 i el 2040. El paper de la Xina a l'economia global és central: 1) Manufactura: la Xina produeix el 28% de la manufactura global, incloent el 71% dels telèfons mòbils, el 70% dels panells solars i mes del 50% de l'acer mundial. 2) El comerç amb Espanya: la Xina és el primer soci comercial d'Espanya fora de la UE. Espanya importa productes electrònics, maquinària i roba; exporta automòbils, productes agroalimentaris (pernil, oli d'oliva, vi) i béns d'equip. 3) El turisme xinès: abans de la pandèmia, la Xina era el segon mercat emissor de turistes per a Espanya fora d'Europa. Barcelona era el principal destí.

La comunitat xinesa a Espanya és una de les mes nombroses i consolidades de tots els grups d'immigració asiàtica, amb uns 190.000-220.000 residents registrats (la major xifra de la UE excepte Itàlia). Les característiques: 1) La primera onada: els primers immigrants xinesos van arribar a Espanya als anys 20 i 30, principalment com a tripulants de vaixells. 2) L'expansió moderna: la gran expansió es va produir entre els anys 90 i 2000, amb immigrants principalment de la província de Zhejiang (especialment de Wenzhou). Els negocis típics: restaurants, bazars i comerç d'importació. 3) La segona generació: els fills dels primers immigrants accedeixen ara a professions liberals — medicina, dret, enginyeria. 4) A Barcelona: l'Eixample (especialment les carrers entre l'Eixample esquerre i el Raval), el Barri Gòtic i Gràcia ten major presència xinesa. El barri de Fort Pienc té una concentració notable de negocis xinesos.