Xat de València (Veneçuela)

València és la capital de l'estat Carabobo i la tercera ciutat més gran de Veneçuela (després de Caracas i Maracaibo), amb una població metropolitana que supera els 2 milions d'habitants. És coneguda com la 'Capital Industrial de Veneçuela' per ser el principal centre manufacturer i d'indústria del país — València i l'eix industrial de Carabobo concentraven històricament gran part de la producció industrial venezolana. El Llac de València (o Llac Tacarigua) és el segon llac més gran de Veneçuela i l'escenari d'un dels moments més importants de la història americana: la Batalla de Carabobo (1821), en la qual Simón Bolívar va derrotar definitivament els reialistes espanyols i va segellar la independència de Veneçuela. El Camp de Carabobo, on es va lliurar aquella batalla, és a pocs quilòmetres de València i és el monument històric més visitat de Veneçuela. La ciutat té una personalitat pròpia que la diferencia de Caracas — els valencians (o 'carabobeños') tenen fama de ser treballadors, orgullosos de la seva indústria i amb una identitat regional molt marcada.

València comparteix gran part de la gastronomia venezolana clàssica però té plats i tradicions pròpies de l'estat Carabobo i de la regió central de Veneçuela. Els plats més representatius: el pavelló crioll (el plat nacional de Veneçuela — arròs blanc, mongetes negres guisades, carn mechada [carn de bou deshilachada] i tàjades [plàtan madur fregit] — és el plat del dinar venezolà per excel·lència); les hallacas carabobeñas (les hallacas [tamales venezolans de Nadal] de València i Carabobo tenen característiques pròpies — la massa, el guisat i els adorns tenen diferències subtils respecte a les de Caracas o Maracaibo, que els valencians defensen amb orgull); l'asado negro (carn de bou cuita lentament amb papelón [sucre de canya sense refinar], vi negre i espècies fins que quedi de color negre profund — és un dels plats més apreciats de la cuina venezolana); i el bienmesabe (crema dolça de llet de coco amb sucre, canyella i vainilla — postres venezolà d'origen colonial especialment popular a Carabobo). Les Fires de Sant Blai (3 de febrer) son la festa patronal de València — les corregudes de braus, els concerts i les festes populars duren varis dies.

Els venezolans de València i de Carabobo a Espanya formen una comunitat activa dins del gran col·lectiu venezolà al país. L'emigració venezolana a Espanya ha estat massiva en els últims 20 anys — s'estima que hi ha entre 350.000 i 500.000 venezolans a Espanya, sent Espanya el destí europeu més triat pels venezolans gràcies a l'idioma i a la facilitat d'obtenir la nacionalitat espanyola per als iberoamericans. València i l'eix industrial de Carabobo van aportar una part significativa d'aquesta emigració — enginyers, tècnics, industrials, professionals del sector automobilístic i tèxtil que van sortir de Veneçuela quan les indústries van entrar en crisi. El beisbol segueix sent un llaç d'identitat fonamental — els Navegants del Magallanes (l'equip de beisbol amb més seguidors a Veneçuela, amb una important base a València i Carabobo) son el tema més recurrent entre els venezolans de Carabobo a Espanya. La Batalla de Carabobo (celebrada el 24 de juny) és la festa nacional més important de Veneçuela i una data d'especial significat per als carabobeños.